Passejades

El dia que Audrey Hepburn no va visitar Figueres.

0 vots

Figueres - Girona

El decorador Lluís Cairó va fer de la Joieria Llobet del carrer Girona un establiment especial

El decorador Lluís Cairó va fer de la Joieria Llobet del carrer Girona un establiment especial. Els seus propietaris li van donar el toc elegant i el tracte professional necessari per a convertir-la en un referent.

 

L’elegància feta botiga: això és la joieria Llobet. Instal·lada al carrer Girona des de l’any 1952, aquest negoci familiar transgeneracional ha esdevingut un referent estètic per diverses fornades de figuerencs i de visitants; i no només per les seves joies i rellotges, sinó de forma molt especial pel mateix espai físic del comerç, pel seu exquisit disseny interior.

 

Ideat per Lluís Cairó, excel·lent cartellista i dissenyador, l’espai de la joieria Llobet s’ha mantingut pràcticament igual des del dia de la seva inauguració, un 24 de desembre d’ara fa seixanta anys. A finals dels anys 70, es van fer algunes lleugeres reformes per adaptar-la als nous temps, però sense que es modifiqués cap element essencial de la decoració interior. Gràcies a això, si avui creuem la seva porta d’accés, tindrem una oportunitat única, el privilegi de fer un veritable salt en el temps i entrar en un espai que es manté igual a com era en els anys daurats de Hollywood.

 

Les seves corbes vitrines exteriors i les seves motllures de fusta ens acullen fins que decidim accedir a l’interior; és un moment especial, creuar aquesta porta, un petit pas per al client però un gran salt per a la nostra memòria ja que, de cop i volta, ho fem acompa­nyats de Cary Grant, Audrey Hepburn, un jove Paul Newman i una espaterrant Elizabeth Taylor. “Oh benvinguts, passeu, passeu”, semblen dir-nos a tota aquesta singular comitiva la Mercè Llobet, en Joan Tomàs, i tots els integrants de la família Llobet que al llarg de generacions han atès els seus clients.

 

Quatre taules disposades en una perfecta distribució simètrica ens acullen; en una no ens sorprèn veure Doris Day, asseguda al costat de Rock Hudson, mirant una capsa d’anells. En l’altra, ens creuarem la mirada amb Grace Kelly, altiva i inabastable, emprovant-se un collaret de perles. Potser mentre hi som dins, veurem entrar una espectacular Sofia Loren, acompanyada d’un seductor Louis Jourdan. Quatre taules envoltades de vitrines il·luminades i disposades sota una impressionant làmpada que penja d’un sostre laboriosament decorat amb pa d’or, creen un espai gairebé màgic, un microcosmos harmònic i perfecte on tot sembla estar al seu lloc en un admirable equilibri on ressonen els ecos del cinema més inoblidable.

 

Al fons d’aquesta primera sala, uns pocs esglaons, tres o quatre, emmarcats per unes columnes classicistes i uns cortinatges vermells ens permeten l’accés al segon nivell de la botiga. En ell descobrim el perquè de l’harmonia estètica de la joieria Llobet; aquest segon nivell és, de fet, una prolongació de la sala principal, i aquí hi trobem dues taules més per atendre els clients, però la seva disposició més elevada ens explica moltes coses. Potser no era necessari elevar aquest segon espai, però era bell, potser era ­gra­tuït, però precisament per això, perquè es justificava no per la necessitat sinó per la seva funció poètica, empelta tota la joieria d’una elegància tan anacrònica com perdurable.

 

En la paret del fons, una magnífica curculla d’on emergeix una al·legòrica perla, presideix tota la botiga. Els sostres són admirables i, entre les motllures que el decoren, se’ns descobreix un secret. Una de les flors que formen part de la decoració és en realitat un visor; pujant per una escala interior, es pot retirar aquest element ornamental –és una mena de tap que es pot posar i treure– i s’obté una visió panoràmica de tota la joieria. Tots els membres de la família Llobet, que de nens van passar moltes tardes a la botiga, la rerebotiga i el taller, recorden com aquesta era una de les seves diversions favorites, pujar a l’escala i observar sense ser vistos, una fantasia infantil per fi feta realitat.

 

Truman Capote es va instal·lar a Palamós l’any 1960 per escriure A sang freda. L’any 1958 havia publicat un dels seus gran èxits, Esmorzar a Tiffany’s, i mentre era al Baix Empordà ja havia començat a endegar el projecte de dur al cinema la seva adaptació cinematogràfica –Desayuno con diamantes, en la versió espanyola– dirigida per Blake Edwards.

 

Potser un dia Capote va fer una escapada fins a Figueres, segurament un dijous, i va visitar la joieria Llobet; a ben segur que va anar a l’oficina de Correus i li va enviar un telegrama a Audrey Hepburn exigint-li que agafés un avió i es desplacés fins a l’Empordà per entrar en aquesta botiga si volia entendre bé el caràcter de Holly Golightly, el personatge que encarnaria.

Potser en el fons de la memòria d’alguna de les nenes i nens de la família Llobet queda el record difús d’una tarda de dissabte on, asseguts a l’escala i mirant pel discret visor, van veure entrar una noia extraordinàriament elegant i amb cara d’àngel que semblava una estrella de cinema, una clienta que, expressant-se en un perfecte francès, es va emprovar un collar i un anell i que, sense comprar res, va marxar, deixant en la memòria dels nens el record d’una veritable aparició.

 

La joieria Llobet tanca la seva porta i amb ella es clou una època, una manera d’entendre l’activitat comercial i el tracte amb els clients. Els temps canvien i la nostra ciutat es transforma, i ens incomoda veure com l’escenari que ha emmarcat episodis importants de la nostra vida desapareix, com tard o d’hora ho farem nosaltres, també escenari i decorat de la vida dels altres. És llei de vida.

Però ens queda la memòria, i mentre quedi algun client, recordarem que a Figueres, durant molts anys, sempre que volíem, podíem apropar-nos als magnífics aparadors de la joieria Llobet, sucar un croissant en un got de cafè amb llet i taral·lejar Moon River i Esmorzar amb diamants.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Propostes a l'Empordà

Deixa el teu comentari
p { margin-bottom: 0.21cm; } Totes les estacions de tren del món estan envoltades [..]
De:
Fins a: