Passejades

Els secrets més visibles

0 vots

Figueres - Girona

Durant anys, des que el món és món, els terrats de les cases només estaven a l’abast dels seus propietaris i de la mirada privilegiada dels ocells i passatgers d’avions passavolants.

Una ciutat està carregada de racons desconeguts, de secrets molt ben guardats. El passejant –el flâneur, en diuen els francesos més baudelerians– passa les hores caminant amunt i avall pels carrers i avingudes de la vila, trobant aspectes desconeguts o descobrint allò que està a la vista de tothom però que ningú no havia mai advertit. És un passejar pacient i atzarós on l’observador esdevé espectador en moviment que va assistint a la representació del gran teatre de la vida que és Figueres.

 

Tot es mostra i tot s’amaga als seus ulls mentre el món privat es protegeix darrere els portals, o més enllà de les cortines que vetllen l’interior dels domicilis; de vegades, un cop de sort permet albirar l’interior d’una finca en aquell moment que surt o entra un veí, o la vida quotidiana d’una llar, quan s’encenen els llums de menjador i encara no s’han tancat els petits telons que preserven la intimitat.

 

És llavors quan veiem una magnífica escala, o un sostre bellament decorat, o un mobiliari exquisit, breus retalls de la vida més secreta de la ciutat, la vida privada.

 

Des de fa pocs anys, el passejant pot veure la ciutat des d’una perspectiva insospitada, arribant a territoris vedats fins ara, prolongacions dels espais domèstics que, particulars o veïnals, fins ara només eren accessibles a propietaris i llogaters. Estem parlant dels terrats, aquells indrets que coronen els edificis, sales a l’aire lliure on la vida té un tempo particular i diferent, habitacions sense envans on els batecs de la quotidianitat es perceben d’una manera pròpia. Espais, en definitiva, oberts a tothom però particulars de cada un, entorns només accessibles per a uns pocs... fins fa ben poc. I és que, des de fa uns anys, aquests territoris s’han convertit en un dels llocs més públics de la ciutat. Google Maps ha obert la porta a tots els terrats de totes les ciutats del món i des de les imatges capturades pel satèl·lit QuickBird qualsevol de nosaltres pot accedir-hi, passejar-hi i saltar de finca a finca com si fos un dels escura-xemeneies londinencs de Mary Poppins, aquells personatges inoblidables capitanejats per l’oblidat Dick Van Dyke.

 

Els terrats de Figueres són un territori singular, carregat d’històries i de sorpreses. No han estat territoris veïnals, llocs de trobada o de joc i aventura per a la mainada com ho han esdevingut en altres ciutats mediterrànies de clima més benigne. Els cronistes i els escriptors han recordat com, per exemple, els terrats de Barcelona, al llarg de molts decennis del segle XX, van ser veritables espais socials, àgores improvisades on els veïns es trobaven i xerraven, on els adolescents flirtejaven i on els més petits corretejaven i s’amagaven; Marsé, Moix o Vázquez Montalbán, aquest darrer en aquella novel·la memorable que era El pianista, van convertir en espai literari una porció de la ciutat que va viure moments de plenitud.

 

Els terrats empordanesos han estat més discrets; les fuetades de tramuntana ben segur que han limitat les seves possibilitats de desenvolupament com a petites i improvisades places públiques. Malgrat això, la seva vida no ha estat desproveïda d’interès i anècdotes; els més memoriosos recorden com, no fa tants anys, aquestes plataformes elevades, les més allunyades del terra, van esdevenir l’espai més rural de la ciutat. En un moment en què l’urbs creixia i s’allunyava cada cop més dels hàbits, costums i oficis tradicionals, molts van ser els que van muntar una petita granja al terrat de casa; no era estrany tenir un colomar, però tampoc ho era criar gallines i conills que nodrien de carn fresca i ous diaris la sovint escarransida dieta familiar, o dedicar un xic de temps a una petita plantació on es conreaven pastanagues i espinacs. Com si la ciutat no volgués abandonar definitivament el seu passat rural, els ciutadans mantenien una petita parcel·la de la vida del camp al terrat de casa, un retall d’un model que s’extingia, un darrer intent d’aturar un temps irreversible. La vida, però, dóna moltes voltes i ja, des de fa uns anys, la proliferació i èxit dels horts urbans permeten pensar que, potser les gallines no tornaran, com ho feien les fosques orenetes, però sí que cebes, enciams, tomates i bledes començaran a ocupar els espais superiors dels edificis i les jardineres, preparades per a l’ocasió, permetran recuperar un petit tast de la vida passada.

 

Des del terrat d’un edifici una mica alt, podem observar els que l’envolten, un anàrquic patchwork urbanístic on es barregen funcions i estètiques. Hi ha qui l’utilitza per estendre la roba, especialment els llençols, que voleien juganers i sonors al ritme del vent, hi ha qui l’ha convertit en el seu particular traster on s’acumulen bicicletes, joguines arraconades i algun moble desplaçat en alguna reforma. Molts són buits, però ni aquests són tots iguals; hi ha els que presenten un estat impecable i d’altres on la vegetació salvatge comença a prendre possessió de la parcel·la. Alguns semblen preparats per acollir alguna trobada col·lectiva, potser una revetlla de Sant Pere on es festeja l’arribada de l’estiu. Aficionats a la jardineria han trobat en ells el seu entorn ideal, assolellat i amb abundant aigua que es distribueix amb la mànega ara enrotllada, enorme cargol taronja o verd que sembla dormir plàcidament la majoria d’hores del dia.

 

Alguns han estat reinventats i s’han convertit en un racó d’aire japonès, amb terra de fusta i plantes harmònicament distribuïdes, petit món zen al bell mig de la ciutat. Hi ha qui té instal·lades un parell de gandules per prendre el sol quan el temps ho permet i fins i tot hi podem entrellucar una petita piscina on refrescar-se al pic de l’estiu. El tarannà, les aficions, la posició econòmica, es manifesta de forma clara en aquests àmbits privats i oberts al públic, reservats, però sense parets ni sostre, discrets, però permanentment vigilats per l’ull atent i incansable del satèl·lit. Tot s’amaga i tot es mostra als terrats de la ciutat.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Propostes a l'Empordà

Deixa el teu comentari
p { margin-bottom: 0.21cm; } Walk&Bikes proposa una ruta planera i circular [..]
De:
Fins a: