Cap de setmana

Hotel Plazza Inn

1 vot

Figueres - Girona

Pujada del Castell de Figueres. Dues façanes no deixen indiferent a ningú i menys als crítics d’art. Una d’elles dóna cada dia la volta al món a través de fotografies de curiosos, viatgers i viatjants.

La ciutat de Figueres té certa facilitat per crear realitats noves, originals propostes que no poden ser definides pel llenguatge i que són batejades no amb una, sinó amb dues paraules que, fusionades, semblen poder anomenar aquesta nova identitat. Així van sorgir conceptes com el Parc-Bosc, o el Teatre-Museu, mots bimembres que van aparèixer com una necessitat lèxica, una exigència inexorable per poder donar nom a projectes que anaven més enllà de les limitacions del llenguatge. Avui és necessari encunyar un nou concepte, la realitat ha desbordat els límits finits del diccionari i ens ha obligat a forjar una nova paraula per poder definir quelcom mai vist: l’Hotel-Museu.

 

Ho teníem davant dels ulls i potser per això no ens hi havíem fixat prou bé. A la pujada del Castell, a escassos cinquanta metres del cor de la ciutat, s’erigeix l’Hotel Plaza Inn. Els visitants i turistes han convertit la seva façana en la segona més retratada de la ciutat després de la del Teatre-Museu Dalí; avui, la seva singular combinació de vaques multicolors i ninots de mida natural identifica la nostra ciutat a milers d’àlbums fotogràfics i d’arxius d’ordinadors d’arreu del món. Però la façana és només la paret exterior, podríem pensar que funciona com a mer reclam comercial per cridar l’atenció de la clientela; res més lluny de la realitat. Els murs exteriors de l’Hotel-Museu són una declaració de principis estètics, gairebé un manifest de tot el que podem trobar dins, un tast de l’esplendor que, com un corn de l’abundància, trobarem a l’interior si ens decidim a descobrir-ho.

 

Cal entrar a aquest espai sense prejudicis culturals, despullats de l’academicisme malaltís i eunuc forjat per crítics i artistes excessivament ortodoxos que des de fa uns anys marquen el cànon estètic. L’Hotel-Museu exigeix una mirada valenta i oberta perquè, des de la recepció, una eclosió barroca ens assalta: una columna que imita els tòtems dels indis nord-americans, una composició artística feta sobre pell de vaca, una foto monumental del castell de Sant Ferran, una il·lustració de Figueres, un quadre xinès on es mostren unes elegants flautistes, Don Quijote i Sancho Panza, una revisió del rostre de Mae West sota els nostres peus... Tot es barreja en una eclosió multiforme i hiperbòlica on el principi rector és la llibertat absoluta, on es combina el quadre original amb la còpia en forma de cartell, on un sarcòfag esdevé ordinador amb què connectar-se a Internet, on una màquina flipper –conegudes a la ciutat com tropicanes–, esdevé icona i homenatge a la indústria que ha permès a l’empresari Falgàs forjar el seu imperi i edificar aquest espai únic.

 

Sala d’exposicions contínua

 

I només ens hem endinsat a la recepció. Sorpresos i admirats comencem a pujar per l’escala que ens permet accedir a les diverses plantes. Escala? Millor seria dir sala d’exposició contínua, ja que no hi ha un espai lliure, tot és ple a vessar de quadres i quadres on s’agermanen cartells turístics i fotografies antigues, còpies de quadres cèlebres i aportacions originals. Un calidoscopi d’estils i colors sorprèn al visitant, quadres naïfs, exercicis de pintors novells, natures mortes, papirs egipcis, quixots i més quixots, art de ressonàncies tailandeses, quadres d’evocacions asteques, exercicis d’abstracció, homenatges a Dalí, pòsters promocionals de les illes Canàries, multicolorisme africà, estampes impressionistes parisenques. Tot eclosiona en un discurs on l’esperit més àcrata vertebra una selecció que pren sentit per la seva acumulació, per la seva impossible i fascinant conjunció, pel seu criteri revolucionari i transgressor.

 

Aprofitar l’espai sembla una de les màximes rectores a l’hora de muntar el discurs estètic de l’Hotel-Museu i aquest principi s’escampa per tots els racons de l’edifici, per la sala dels esmorzars, on una vaca multicolor emergida de la paret decora l’espai destinat als làctics, o a la sala de televisió, on un monumental quadre xinès fidel a l’ortodòxia més pura del realisme socialista –on trobarem un quadre d’aquestes característiques més enllà de l’Himàlaia?– comparteix espai amb composicions pop i homenatges a l’escola olotina.

 

Captivats per aquest maelstrom estètic entrem a les habitacions, on es combinen les intervencions artístiques estampades per les parets amb quadres penjats que estableixen un diàleg intens i fascinant. O arribem al terrat, on un cartell de Jordi Labanda conviu amb un astronauta, on el Curro de l’Expo 92 sembla multiplicar-se al voltant d’una barca de metacrilat i des d’on podem observar alguna de les millors perspectives de la ciutat sota una cúpula que atrapa un inquietant pallasso.

 

Decidim cloure la nostra visita, però encara ens queda, i no ho sabíem, la joia de la corona, una altra escala que esdevé icona pop, paradís per a Roy Lichtenstein i Andy Warhol, guèiser multicolor i avantguardista únic on s’acumulen dotzenes i dotzenes de quadres formats per les il·lustracions que formaven part de les màquines flipper, ready mades del segle XXI, cartells multicolors dels milloncetes on es combinen noms com Robin Hood, Miss Universo, Moto Cross, Costa Brava o Galaxia amb il·lustracions anònimes llampants que esdevenen murals hipnòtics per als jugadors de pintball i per als que avui observem aquestes imatges.

 

Viatger infatigable

Tornem a la recepció i encara tenim una estona per parlar amb el senyor Falgàs, viatger infatigable pels cinc continents, que ens explica com compra els quadres a Mèxic, Bogotà, Xangai o a la Fira del dibuix de Figueres, per què els escull, amb quin criteri els penja, i que pot evocar episodis memorables en la forja del seu imperi de màquines recreatives. Ens sorprèn i ens convida a la reflexió aquesta alternativa estètica que prescindeix dels cànons comunament acceptats i que es regeix per un esperit de llibertat absoluta.

 

Sortim al carrer, mirem la façana mentre uns turistes russos la retraten per endur-se-la per sempre més a casa seva i no podem evitar sentir que som una ciutat peculiar, una ciutat que ha sabut crear el més transgressor, iconoclasta i fascinant Hotel-Museu.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Propostes a l'Empordà

Deixa el teu comentari
p { margin-bottom: 0.21cm; } Totes les estacions de tren del món estan envoltades [..]
De:
Fins a: