Notícies | Gastronomía

Licors «digestius»

Professionals de la medicina i aficionats a la gastronomia no es posen d'acord sobre les suposades bondats digestives de determinades begudes alcohòliques, que ja defensava el mateix Ramon Llull
12-03-2018 10:15
0 vots
Licors «digestius»

Licors «digestius»

A vegades, als restaurants, ens presenten uns «digestius». Es tracta de licors que, suposadament, faciliten la digestió. Abans eren anomenats «estomacals» o licors estomacals, però aquesta designació es va prohibir a fi que no se suggerís que eren cap medicina. Però, de fet, l’origen dels licors i destil·lats, a l’Edat Mitjana, està lligat a pràctiques medicinals. Si bé l’art dels destil·lats, paradoxalment, el van posar a punt els àrabs -Xabir ben Hagín, del s. VIII, és un dels primers autors d’un llibre de destil·lats, i a Europa, el primer a escriure’ls serà el català Arnau de Vilanova-. El mateix Ramon Llull parla de la bondat dels aiguardents com a digestius. Per això hi ha diversos licors que tenen nom o origen- en ordes monàstics: Chartreuse (cartoixa), Bénedictine, Licor de las Palmas (Castelló), Aromes de Montserrat...

La sospita que aquest tipus de licors (parlem de patxaran, brises, oruxos, grappa i similars, destil·lats d’herbes, ratafia, licors de llimona o cafè) ens ajuden a suportar els efectes d’un dinar opípar es basa en el suposat poder de l’alcohol per estimular la secreció gàstrica i, per tant, afavorir la digestió. Mite o realitat? El doctor Ramon Estruch, membre del Comitè Directiu del CIBER d’Obesitat i Nutrició de l’Institut de Salut Carlos III, diu que és una «falsa creença». I afegeix: «Particularment penso que és una activitat no recomanable, ja que després d’un àpat abundant en el qual s’ha abusat de vi o cervesa, la presa de licors i destil·lats és el cop de gràcia». I afegeix: «M’ha sorprès trobar tan pocs estudis sobre els ­efectes del consum dels ­diferents begudes alcohòliques sobre la motilitat i secreció ­gàstrica que poguessin justificar la seva ingesta després dels àpats».

Però ja sabem que en un plat hi ha les opinions dels metges esgarriacries i en l’altre el plaer gastronòmic. En realitat, certes begudes alcohòliques sí que estimulen la secreció dels sucs gàstrics, però són només les de graduació baixa o intermèdia, com un vi dolç de postres o un escumós, per exemple, si es prenen després de dinar, modifiquen el buidament gàstric, per un efecte directe sobre la musculatura de l’estómac. Recordem que la graduació dels anomenats «licors digestius» sol estar per sobre dels 25º (arribant en ocasions als 60º), enfront dels 13º o 14º del vi i els 5º de la cervesa més corrent.

Però l’enologia discrepa de la medicina, ja que per als estudiosos de les begudes alcohòliques els seus beneficis per a la digestió han estat demostrats des del segle V abans de Crist. «Tots els aiguardents i licors anisats tenen propietats gastrointestinals conegudes des d’Hipòcrates», afirmen. Deixant al marge l’alcohol, l’aportació d’herbes garanteix, per als entesos en licors, una plàcida digestió. «En principi, els més digestius són els d’herbes, com el Bénedictine». Creat el 1510 per monjos benedictins, està elaborat amb més de vint herbes, escorces i arrels que aporten a l’organisme les propietats salutíferes d’aquestes plantes, facilitant la digestió després d’un àpat. Cal afegir-hi els antics «estomacals», com el Gran Licor Bonet, de Sant Feliu de Guíxols, el Calisay, el Licor 43, etc.

Alguns hi inclouen els anisats. Tot i que el Dr. Estruch diu que el millor digestiu és un brou -cosa que ja practiquen els xinesos-.
De totes maneres, hi ha un licor que va ser creat expressament per digerir un àpat abundant. Hubert Underberg, el fundador del licor que porta el seu nom, va llançar aquest producte el 1846. La seva creació ha guanyat medalles i premis a tot el món gràcies a la seva destacada acció digestiva i la seva qualitat -que no gustativa, ja que és molt amarg!-. El seu procés d’elaboració garanteix una extracció delicada de diverses substàncies i vitamines obtingudes d’una selecció d’herbes aromàtiques de 43 països. Aquests extractes maduren diversos mesos en botes de roure eslovè. Es presenta en còmodes ampolletes individuals de 2 cl., i no conté sucre afegit, és apte per a celíacs i a més conté antioxidants i vitamina B1. Té una alta graduació alcohòlica (44% vol.). Podríem dir que és bastant semblant als licors d’herbes del tipus Jägermeister o Mega Jagd.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Llibre de receptes

Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...

Entrants i apeiritius

Deixa el teu comentari
Una proposta de l’Hotel Restaurant Mas Pau, Cuina del Vent