Notícies | Agenda

El ranxo de Capmany segueix la tradició centenària en mans de vuit fidels cuineres

Els actes de Carnaval clouen amb la celebració d'aquest àpat popular que s'ha convertit en una de les receptes més antigues de tot Catalunya
28-02-2019 08:48
0 vots
El grup de cuineres del ranxo FALGUÉS FOTOGRAFIA

El grup de cuineres del ranxo FALGUÉS FOTOGRAFIA

L'Enriqueta Salas seguirà sent, «fins que les cames aguantin», una de les cuineres del ranxo de Capmany, l'activitat més tradicional del Carnaval. «Em recordo, de tota la vida, primer anar a pelar patates, i quan em vaig poder posar a remenar perols tenia 20 anys», recorda, ara que en té 64: «El meu pare i la meva mare també hi eren, ella hi va ser fins que les cames li van dir prou i va plegar amb més de setanta anys, tota la nostra família hi ha participat sempre. La meva germana plega perquè es jubila i les cames no les té gaire bé. Llavors entren de joves, però totes som dones». Saben que és una feina que fan un cop l'any: «Ens trobem i sabem el que hem de fer, ja no hi ha problemes. Tothom sap que ha de cuidar-se del seu perol, mirar que no s'enganxi, mirar que bulli i estar al tanto, estem molt ben avingudes».

El ranxo és l'activitat que tancarà el dimarts 5 de març el Carnaval, un àpat de tradició centenària que, des de fa una bona colla d'anys, està en mans d'un grup de vuit cuineres, fidels a la tradició d'elaborar-lo des de primera hora del matí, perquè hores més tard tothom el pugui degustar. A diferència de la majoria de ranxos de Catalunya, a Capmany les cuineres són tot dones.

L'obra Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars, de Judit Pujadó, situa el ranxo del Carnaval de Capmany com el més antic del territori català, entenent-se per ranxo aquells àpats multitudinaris cuinats en perol. A Capmany, es cuinen vuit perols de ranxo i es reparteixen unes 300 racions. «El nostre objectiu és mirar que això no es perdi, el jovent ja no té tantes ganes» diu l'Enriqueta: «Mira, si m'agrada, que demano, en aquesta època, festa a la feina per poder tenir el dia del ranxo lliure, i quan fem les trobades entre municipis que promouen aquests àpats populars, també. Les altres noies que venen de cuineres també fan festa per fer el ranxo, és un dia sagrat».

Els preparatius d'aquest àpat popular arrenquen al matí, quan es reuneixen l'equip de cuineres per elaborar-lo, format per vuit dones d'entre 30 i 73 anys: Enriqueta Salas, Vicenta Mota, Banessa Caicedo, Margui González, Bea López, Lluïsa Cáceres, Lola Bernal i Carmen Pinelo. Compten amb l'ajuda de Joan Aguilera, que «ens ajuda a repartir les coses al perol i ens porta aquelles coses que necessitem». A les 8 del matí, comencen a pelar les patates, les cebes, fregir la carn, i no serà fins a les 4 de la tarda quan es posen a fer bullir els perols. A les set de la tarda, es fa el repartiment del ranxo a la plaça Major i tot seguit hi haurà sardanes amb la cobla Foment del Montgrí. Allò que fa tan deliciós aquest ranxo són els ingredients: 40 quilos de costelló de porc; 40 quilos de costelló de vedella; 20 quilos de salsitxes; 90 quilos de patates; 20 quilos de mongeta seca; 30 quilos d'arròs, i un sofregit a base de 10 quilos de carn picada, ceba, alls, tomata, julivert, oli i sal i pebre vermell.


És un menjar consistent. Diuen els vells del poble que el baró del castell ja convidava els vassalls a ranxo a la plaça del Fort cap allà al segle XI. L'Enriqueta convida a qui encara no l'hagi tastat a anar també a Capmany. «És una barreja de moltes coses de menjar. Es fa abans de la Quaresma i antigament la gent feia dejuni. Per això se'ls donava aquest àpat consistent, perquè s'alimentessin bé».

A Capmany, s'havien arribat a fer bullir entre 8 i 12 perols, ara només 8, «és difícil trobar perols, la gent del poble ens els deixen. Abans tothom tenia el seu perol perquè tothom feia la matança del porc a casa, ara ja no». El ranxo es fa gràcies a la col·laboració de la gent del poble. El diumenge abans, la gent que forma part de la comissió de Carnaval fa una rua i passa per les cases del poble: «Qui té hort dona coses, i, si no, diners». El matí de diumenge es fa una concentració de disfresses, cercavila i una arrossada popular.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
De:
Fins a:

Televisió

Deixa el teu comentari
Després de sis anys, el destí de les recluses de Litchfield torna a estar dividit