Notícies | Agenda

Roses

Un concert-tribut reviu l'esperit de la sala Picasso de Roses

Dos dels disjòqueis, César Meana i David Gon, punxaran peces mítiques diumenge a les barraques
10-08-2018 12:57
0 vots

En els quaranta-set anys (1959-2006) que la discoteca Picasso va restar oberta, va convertir-se, per molts rosincs i empordanesos, en la porta d'entrada a unes sonoritats i uns ritmes alternatius. "Quan va tancar, va deixar un gran buit, la gent anava al Picasso expressament perquè hi feien coses arriscades i tothom hi tenia cabuda", rememora César Meana, un dels discjòqueis residents que va tenir la icònica sala durant els anys 90 i que aquest diumenge a partir de les deu del vespre, juntament amb el també discjòquei del Picasso, David Gon, li reten tribut amb un concert a les barraques.

La vida musical de Meana, qui durant un temps va portar l'Hort d'en Minguets, no es podria entendre sense el Picasso. Aquesta sala sempre va estar present a la seva vida. "Em vaig criar a Roses, al carrer Major, i de petit m'escapava de casa per anar-hi, no tenia ni l'edat, però m'encantava la música i em deixaven entrar a la cabina on em quedava amagat veient com punxava, manipulava els vinils el discjòquei de l'època", rememora. Aleshores encara no hi havia CDs i tot era més artesà. Aleshores la gent del poble no freqüentava el Picasso. "Un 80% eren estrangers i a l'hivern tancava", apunta Meana. Va ser a partir de la seva generació que el Picasso va començar a obrir els caps de setmana també d'hivern. "Volíem que fos la discoteca del poble i vam convèncer el Pere", recorda. Així van iniciar-se, els 90, els moments més àlgids.

El Picasso sempre va ser una sala vinculada al món del rock. S'hi punxava Rollins, Jimmy Hendrix, Led Zeppelin o Ramones. Més tard, ja es va escoltar música indie i altres estils com el fam metal vivint-se el moment àlgid de Nirvana, Red Hot Chili Peppers o Radio Head. Tampoc hi faltava la música electrònica o concerts en directe. Meana esmenta els inicis del baixista Pepe Bao. "Érem molt eclèctics, sempre dins l'alternatiu, i sense oblidar-nos de la música comercial o de tota la vida", recorda Meana, que és del parer que el Picasso "era dels pocs llocs on tothom s'expressava lliurement".

Emular la darrera hora de la sala

El tribut durarà cinc hores. A la primera es punxaran, a tall de preàmbul, peces emblemàtiques i les quatre restants recordaran aquella darrera hora i mitja abans de tancar, "quan la gent cridava, ballava amb el rock de l'època, la música de festa, el mestissatge, la part més divertida i engrescadora". La nit inclourà l'actuació d'alguna cantant en directe.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
De:
Fins a:

Televisió

Deixa el teu comentari
La parella es va posar el públic a la butxaca amb una imitació que també va revolucionar les [..]
Deixa el teu comentari
El famós youtuber presenta a Sitges la nova sèrie de televisió de Movistar+, que es basa en [..]