Se respira en el jardín como en un bosque

UN ESPECTACLE PER A UN ÚNIC ESPECTADOR QUE POTSER TAMBÉ SERÀ L'ÚNIC ACTOR D'AQUEST BOSC SIMBÒLIC, EN EL QUAL MIRAR ÉS TAN IMPORTANT COM ACTUAR

Els espectadors entren d'un a un. S'han de posar uns auriculars a través dels qual reben les instruccions que els guien en aquesta experiència. L'espectador és part activa d'un espectacle emocionant: hi haurà moments de mirar en silenci i d'altres per a una coreografia de moviments.

Respirem en un jardí com en un bosc i som en un teatre com al món. Però ni el jardí és la natura ni el teatre és el món. Algú prepara els jardins per gaudir d'un trosset organitzat de natura, originàriament salvatge i perillosa.

Al teatre algú ordena les paraules i les imatges en un discurs que dibuixa una lògica que sembla una resposta. Però quan tornem al món, la il·lusió desapareix i allò real esdevé indomable, perillós i sempre incomprensible.

L'individu que entra en aquest bosc simbòlic, que s'assembla molt a l'artifici del teatre, ocupa el rol d'intèrpret i el de públic consecutivament. Mirar i actuar, les dues accions bàsiques de l'acte teatral. Una reflexió sobre la convenció teatral i sobre com entenem la realitat.

Una de les companyies catalanes més inclassificables, trencadores i amb més projecció internacional ofereix un experiment sobre el desig de mirar aquells mons artificials que hem creat.

Idea, creació i dramatúrgia: El Conde de Torrefiel
Text: Pablo Gisbert
Imatge: Olga Fedorova
Espai sonor: Rebecca Praga
Veu: Tanya Beyeler
Producció: Santarcangelo Festival, CSS Teatro Stabile di Innovazione del Friuli Venezia Giulia i Cielo Drive
Amb el suport de: Mas Nyam Nyam, de Mieres