“60 minuts”, el programa que ofereix els millors documentals periodístics, dedicats a l’aprofundiment i l’anàlisi de l’actualitat i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat arreu del món, estrena el dimecres 10 de maig “Els somiadors” i recupera “Argentina: els 500 nens robats de la dictadura”.

Cada mes detenen més de 5.000 nens i adolescents als Estats Units. Els nord-americans en diuen els "dreamers", els somiadors. Fugen de la violència als seus països d’origen i s’enfronten a un viatge en què arrisquen la vida. A continuació d’“Els somiadors”, el programa reemet “Argentina: els 500 nens robats de la dictadura”. Del 1976 al 1983, el règim militar es va apropiar dels nadons de les dones embarassades que segrestaven i assassinaven. L’any 2011, els responsables van ser jutjats en un judici històric al país.

“Els somiadors”, dirigit per François Cardona

Adolescents migrants, disposats a tot per viure el somni americà

Són adolescents que fugen de la violència desfermada de les bandes de l'Amèrica Central. Viatgen sense els pares i estan disposats a afrontar tots els perills. És la història dels hondurenys Joao i l'Antony. Tenen quinze anys. Han decidit agafar el tren de mercaderies que travessa Mèxic fins a la frontera amb els Estats Units.

Després del tren encara hauran de travessar amb cotxe i a peu la frontera dels Estats Units. “Els somiadors” (“The Dreamers”) també segueix el Juan i el Jesús, dos cosins, igualment de quinze anys. Les seves famílies han pagat perquè un passador els faci travessar el desert.

Quan no els detenen, els migrants es perden i es moren de set al desert. Això passa milers de vegades enmig de la indiferència general. Les noies desapareixen. Les segresten i es converteixen en preses dels passadors i dels càrtels mexicans i algunes acaben forçades a prostituir-se.

La seva ruta comença al sud de Mèxic, a la frontera amb Guatemala, a Chiapas. Els adolescents van marxar fa uns quants dies del Salvador, d'Hondures o de Guatemala per anar cap a Palenque, la seva primera etapa a Mèxic. Arriben a peu o en autobús a aquesta ciutat petita que s'aixeca al llarg de la via del tren. Des d'aquí surt el tren que puja cap al nord, cap als Estats Units. És un tren de mercaderies que els migrants anomenen "la Bèstia". És el mitjà de transport més ràpid i més barat, però també el més perillós. És el que agafen milers d'adolescents. Aquest vespre els anem a veure en un alberg que porten uns voluntaris. És just al costat de la via del tren. Tots aquests venen d'Hondures. El Joao té quinze anys i ha deixat a casa la mare i un germà petit. L'Antony també té quinze anys i les bandes de la seva ciutat el tenen amenaçat de mort.

Més de 130.000 nens han estat detinguts en els últims anys per haver intentat passar la frontera. Quants adolescents més han desaparegut en el camí cap al somni americà?

“Argentina: els 500 nens robats de la dictadura”, dirigit per Alexandre Valenti

Un judici històric a l’Argentina

Durant els anys foscos de la dictadura a l'Argentina, del 1976 al 1983, el règim militar va segrestar dones embarassades, les van fer donar a llum en maternitats clandestines i les van assassinar per apropiar-se dels seus nadons com a botí de guerra. Trenta-cinc anys després, el 2011, s’obre un judici històric a Buenos Aires, fruit de la lluita incansable de les àvies de la Plaza de Mayo. Han aconseguit retrobar 107 d’aquests nens i continuen la seva recerca particular.

El 1976, un cop militar va enderrocar el govern a l'Argentina. El segueixen vuit anys d'una terrible repressió contra els opositors al règim. Militants, estudiants, treballadors, tots ells són segrestats, torturats i assassinats amb total impunitat. El nombre de desapareguts s'estima en 30.000 durant aquests anys foscos. Les dones joves embarassades tampoc s’escapen dels abusos dels militars. Encadenades i encaputxades donen a llum en centres de detenció com l’ESMA (Escola de Mecànica de l'Armada, al cor de Buenos Aires). Tan bon punt pareixen, els prenen els nadons. Cinc-cents nounats van ser arrencats dels braços de les seves mares pels torturadors, que se n’apropiaven. Els altres, els van donar a "bones famílies cristianes”. Per trobar 107 d'aquests nens, les àvies de la Plaza de Mayo no només han desafiat el poder totalitari, sinó que també han fet ús de la ciència genètica, que també han contribuït a fer avançar. Aquesta és la seva lluita, que continua en el moment en què l’Argentina, l’any 2011, presenta davant la justícia els principals dignataris del règim.

Premis

FIPA d’Or al millor reportatge i Premi del Jurat dels Joves Europeus, Festival Internacional de Programes Audiovisuals de Biarritz, França, 2013