Aquest dimarts, a les 22.08, al 33, 'Quèquicom' s'embarca dins el submarí 'Ictineu 3', dissenyat i tripulat per Pere Forès, que ha assolit una fita històrica: baixar a 1.000 metres de profunditat, un repte tecnològic del màxim nivell, que ha generat patents internacionals. Catalunya reprèn així una tradició industrial que comença al segle XIX amb Narcís Monturiol.

Durant el segle XIX, Narcís Monturiol va dissenyar i construir els submarins 'Ictineu' I i II. El projecte va tenir moltes dificultats tècniques que va resoldre amb alguns brillants invents, com un mecanisme que regenerava l'aire i alimentava els motors, posteriorment assajat pels submarins alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els Ictineus es van submergir gairebé 90 vegades amb èxit, segurament a no més de 50 metres de fondària. L'empresa va comptar amb el finançament popular i d'algunes entitats acabalades de l'època, però no va ser capaç de generar ingressos i va fer fallida. Un segle i mig més tard, Pere Forès es va proposar un repte encara més agosarat: construir un submarí científic de tres places, lleuger i maniobrable capaç de fer immersions a 1.200 metres de profunditat. Després de 10 anys i 100.000 hores de feina al costat de Carme Parareda i un equip d'una trentena d'enginyers i estudiants, el 5 de novembre del 2015 Forès va baixar amb el submarí 'Ictineu' 3 a 1.000 metres de profunditat al Rec de Villefranche, a la Costa Blava, entre Niça i Montecarlo, va obtenir la certificació oficial i es va convertir en un dels 3 únics submarins operatius de la UE d'aquestes característiques. Una setmana més tard el reporter Pere Renom s'hi va embarcar, en la primera campanya de biologia marina, per observar com s'organitza la vida en una foscor gairebé absoluta, a 135 metres de fondària.

Com en el cas de Monturiol, aquest projecte també ha afrontat grans dificultats tècniques que Forès i els seu col·laboradors han resolt amb diversos invents i patents internacionals, com les bateries de liti o un buc de pressió esfèric construït amb un nou aliatge d'alumini. Igualment ha comptat amb finançament popular, ara anomenat micromecenatge, i d'algunes empreses. Tot plegat ha costat prop de 3 milions d'euros que ara cal rendibilitzar. L'aventura constructiva acaba, comença l'aventura naval.