Demà, a partir de les 23.20, 'Cronos', l´espai presentat per Enric Calpena que inclou documentals històrics de gran factura, estrenarà 'Waterloo, l´última batalla, en el bicentenari de la derrota definitiva de Napoleó. I emetrà la segona part de 'Jack l´esbudellador. La història definitiva'.
Waterloo, l´última batalla
Excel·lent docudrama que descriu hora a hora, fins i tot minut a minut, amb precisió científica un dels escenaris bèl·lics més famosos de la història. Els historiadors intenten resoldre totes les incògnites d´un enfrontament que ha esdevingut un mite; una batalla que va enfrontar dues figures polítiques i militars com Napoleó, per al qual va suposar la derrota definitiva, i Wellington, que va qualificar-la d´'el final més proper que hagis vist mai de la vida'.
Aquesta Waterloo no s´ha vist mai, reflectint tota la cruesa de la sang i del fang d´aquell camp de batalla, amb el segell de la cadena francoalemanya ARTE. El director, Hugues Lanneau, adverteix les ànimes sensibles que ha portat la càmera fins al cor mateix de la lluita, on es pot veure 'la immensa carnisseria que va causar la mort d´una manera atroç a milers de soldats'.
'Waterloo, l´última batalla' ('Waterloo, l´ultime bataille') és també una cita plena de suspens, viscuda a través de cinc personatges de ficció, en un cara a cara que a vegades es fa insuportable. A pocs metres de distància, els soldats es maten en un terrible cos a cos, entre trets impredictibles i bales de canó que trituren cames i seccionen caps. Napoleó no va preveure que en un camp de batalla inundat per la pluja la contundència bèl·lica perdria eficàcia, un camp que va quedar tapat per la boira causada per la pólvora dels projectils fins al punt que només les banderes de cada bàndol podien evitar que els soldats matessin els seus companys d´armes.
La realització es complementa amb extractes de dues pel·lícules de ficció fetes fa més de quaranta anys; una en blanc i negre, de Karl Grüne, i una altra en color, de Serguei Bondartxuk. Alhora, quatre historiadors analitzen els curs de la batalla a cada hora i ens ajuden a entendre el gran error tàctic comès per l´exèrcit de Napoleó. Amb tot, persisteixen encara alguns dubtes del debat que es va encetar en una data tan assenyalada que va canviar el destí d´una Europa que després viuria vint anys de pau.
Jack l´esbudellador. La història definitiva. (Part 2)
Qui era Jack l'Esbudellador? Un dels assassins en sèrie més famosos de la història. Poc se sap, fins ara, de la personalitat d'aquest criminal. Se li atribueixen directament cinc assassinats. Entre l'agost i el novembre de 1888, cinc noies que es dedicaven a la prostitució van aparèixer degollades al barri londinenc de Whitechapel. Els crims van ser especialment horribles i sagnants. Diverses víctimes van ser trossejades i torturades.
Però un dia, quan encara no hi havia pistes fiables, l'assassí va deixar de matar. Què havia passat? Mai no es va saber del cert qui havia estat realment Jack l'Esbudellador. La manera de matar, l'obsessió per la sang, el període en què es van cometre els crims... Tots aquests factors van fer assenyalar en aquell moment diversos homes com a possibles assassins. Però cap no va arribar a ser inculpat.
Amb els anys, els investigadors han regirat les antigues proves i han acusat altres homes com a possibles autors dels fets, entre d'altres l'escriptor Lewis Carroll o el membre de la casa reial britànica, el príncep Albert Víctor, però no se n'ha pogut provar mai l'autoria.
La recerca de qui era Jack l'Esbudellador és l'objectiu del documental de 'Cronos'.
