"Benvinguts a l'illa més bonica de Grècia", diu l'alcalde de Kos, Iorgos Kyritsis. Però la pau estival i el punt hedonista d'aquesta fantàstica illa de l'Egeu, que cada any rep la visita de més d'un milió de turistes, es trenca abruptament per l'arribada de refugiats i immigrants a les seves platges. La seva situació geogràfica, a tan sols 3 milles nàutiques de les costes turques, la fan especialment atractiva per a tots aquells fugitius de la guerra de Síria que van sortir per la frontera amb Turquia i que volen assolir la supervivència i una nova vida a Europa.
El reportatge "Kos, en primera línia" és el retrat de l'impacte de l'arribada a la primera etapa d'una autèntica odissea que continuarà després cap a Macedònia, Sèrbia, Hongria, Àustria, Alemanya... Kos era també el destí de la família d'Aylan Kurdi, el nen ofegat a prop de la costa turca. La imatge del seu cos inert a la platja ha esdevingut el símbol de la tragèdia. Ell, el seu germà, la seva mare i una desena de refugiats més no van poder recórrer les tres milles nàutiques que els separaven de Kos i van morir dramàticament en l'intent.
A "Kos, en primera línia" seguim els esforços dels refugiats i immigrants per poder continuar el viatge, entre la comprensió i la solidaritat de veïns i turistes i la incomprensió i el menyspreu d'altres. Serem també testimonis de les condicions en què es veuen obligats a viure a l'illa, entre les ruïnes del que va ser un hotel turístic, mentre esperen els papers per sortit en ferri cap a Atenes.
El contrast entre un turisme que gaudeix despreocupadament de l'illa del sol i de les meravelloses platges i la presència pertorbadora dels que gairebé no tenen absolutament res, actua de metàfora del moment: una Europa rica temorosa que la seva bombolla del benestar es trenqui pel món cada cop més inestable i inquietant que l'envolta.
