Per què es va gravar la conversa del dinar entre Victoria Álvarez i Alícia Sánchez-Camacho al restaurant La Camarga? Qui va encarregar la gravació? Per què es va fer pública més de dos anys i mig després? Per què no es va arribar fins al final en les investigacions per descobrir qui hi havia darrere l'enregistrament? Cinc anys després del dinar, les incògnites continuen obertes.

El juliol del 2010, amb el tripartit al govern de la Generalitat i el Partit Socialista a Madrid, l'aleshores senadora i presidenta del Partit Popular Català Alícia Sánchez-Camacho va dinar amb Victoria Álvarez, una empresària que havia mantingut una relació durant dos anys amb Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident Pujol. En aquell dinar, Victoria Álvarez va explicar alguns dels presumptes delictes que hauria comès Jordi Pujol Ferrusola i que acabarien, després de la declaració de Victoria Álvarez, davant el jutge Pablo Ruz a l'Audiència Nacional, amb la imputació de Jordi Pujol Ferrusola i la investigació sobre l'origen de la fortuna de la família Pujol.

Però tot això no se sabrà fins dos anys després, quan el panorama polític haurà canviat radicalment: el PP és al govern de Madrid i Convergència ha fet un tomb decisiu cap al sobiranisme i ha convocat noves eleccions. En aquest escenari, des del Ministeri de l'Interior s'estimula la investigació -amb mètodes poc ortodoxos- de possibles casos de corrupció que es puguin imputar al sobiranisme. Així, apareixen informes apòcrifs com el famós esborrany de la UDEF -del qual la mateixa Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) nega ser-ne l'autora- en què s'acusa el president Mas i la família Pujol de tenir comptes a Suïssa, informes que són convenientment filtrats a la premsa. Finalment, la policia aconseguirà que Victoria Álvarez acabi denunciant Jordi Pujol Ferrusola davant el jutge.

El reportatge de "30 Minuts" explica, de la mà dels detectius de Método 3, l'agència que va gravar la conversa del dinar de La Camarga, com es va fer la gravació dins el restaurant. Els detectius continuen afirmant que la persona que va encarregar la gravació va ser Alícia Sánchez-Camacho, a través d'un client de l'agència. Informacions periodístiques i les mateixes investigacions policials apunten que el client de Método 3 hauria estat José Zaragoza, aleshores secretari d'Organització del PSC i que va dimitir del seu càrrec dins l'executiva federal del PSOE quan es va descobrir la gravació de la conversa. José Zaragoza continua negant l'encàrrec.

Per il·lustrar alguns detalls de la conversa, el reportatge incorpora fragments de l´obra de teatre "Camargate" -que es basa en el diàleg real mantingut en aquell dinar- i el testimoni de la mateixa Victoria Álvarez.

El reportatge fa un seguiment cronològic dels fets que ajuda a comprendre el context en què van tenir lloc: la conversa i l´enregistrament, la publicació de la gravació, la detenció dels detectius, el començament del procés penal... fins a arribar al sorprenent tancament del tema, amb el perdó general concedit per Alícia Sánchez-Camacho, sense voler arribar a aclarir a instàncies de qui i per què es va gravar la conversa d'aquell dinar de La Camarga.