'60 minuts', el programa de reportatges del 33 que cada dimecres emet alguns dels millors treballs periodístics produïts arreu del món sobre temes d´actualitat i de reflexió social, emet el 20 de maig, a les 23.00, 'Enverdim el món', un documental que mostra uns quants exemples de persones i organitzacions d'arreu del món que duen a terme projectes i iniciatives per fer que els deserts i les terres degradades tornin a ser verds, que hi ressorgeixi la natura; el que comporta, no només la regeneració ecològica, sinó que també la reactivació de la societat i de l'economia del lloc.
És possible convertir deserts en terres agrícoles fèrtils i restaurar el planeta, el medi ambient i l'economia en un moment en què s'està perdent biodiversitat a gran escala?
L'erosió provoca fortes inundacions i l'esgotament del sòl malmet els cultius agrícoles. Amb tot, hi ha gent que combat apassionadament aquesta destrucció ecològica i fa que la terra torni a ser fèrtil. Una resurrecció de la qual no només es beneficia la natura, sinó també la societat i l'economia.
Fa un parell d'anys, el documental "Enverdim el món" ("Regreening the desert") va demostrar que l'ecologització dels deserts és possible. Aleshores, van seguir el càmera i ecologista nord-americà d'origen xinès John D. Liu, que havia quedat fascinat amb la restauració dels paisatges de l'altiplà de Loess, a la Xina, mentre filmava la miraculosa transformació d'una inhòspita zona de muntanya seca de la mida dels Països Baixos en un oasi verd i exuberant.
L'ecologització de la zona no només va permetre la restauració ecològica, sinó que també va donar un impuls important a l'economia a la regió. Des d'aleshores, Liu ha viatjat arreu del món per fomentar que la gent d'altres països segueixin aquest exemple. L'ecologista holandès Willem Ferwerda s'hi va sentir atret i va decidir col·laborar amb ell. D'aquesta associació, en va sorgir la fundació Commonland, amb una missió clara: la restauració dels ecosistemes a escala global. El seu objectiu és demostrar com la correcta gestió de paisatges no només produeix guanys ecològics, sinó també econòmics, així com ocupació i esperança per a les persones que hi viuen.
Egipte és una altra prova molt evident que això pot funcionar. El 1977 el Dr. Ibrahim Abouleish va crear Sekem, un experiment per reverdir el desert proper al Caire. Avui, Sekem és el proveïdor més important de productes ecològics, no només a Egipte sinó més enllà de les seves fronteres. Al desert, el Dr. Abouleish no només ha construït un negoci pròsper, sinó també una comunitat amb les escoles i amb les seves pròpies instal·lacions mèdiques i culturals, la qual cosa vol dir que l'ecologització i la innovació social van de la mà.
Un altre fet que demostra que es pot recuperar la vida fins i tot en zones completament obstruïdes pels sediments causats per l'erosió és l'extraordinària història de Jadav "Molai" Payeng, a l'Índia. Quan tenia 17 anys, va treballar en un projecte de reforestació a la província d'Assam. Un cop el projecte es va acabar, els altres treballadors van marxar, però ell va decidir seguir el seu propi projecte de reforestació. Avui, "el seu" bosc Molai té 300 hectàrees i alberga elefants, tigres de bengala, cérvols, rinoceronts i nombrosos ocells. Payeng és conegut a l'Índia com "l'home del bosc" perquè ha estat capaç de crear la seva pròpia selva.
Grans extensions d'Espanya també s'estan assecant i despoblant a causa del mals usos de les ajudes a l'agricultura, de l'aigua i del sòl i de l'erosió a gran escala. Un exemple el trobem a la petita població d'Ayoó de Vidriales (Zamora, Castellà i Lleó), on l'envelliment dels seus habitants els ha empès a buscar l'assentament de persones joves com l'agrònom Pedro Alonso Fernández, que ha començat a restaurar un tros de terra per demostrar que un pla sorrenc i unes terres erosionades són, de fet, el nou or verd.
Dirigit per Rob van Hattum i Gijs Meijer Swantee.
