Rutes i excursions

Olivar de les cent escales

0 vots

Roses - Girona

En aquesta ruta descobrirem l’art de treballar la pedra seca en un antic olivar abandonat. Una proposta de l'associació excursionista Cabirols de Roses

Sortim de Roses direcció cala Jòncols, i deixarem el cotxe al revolt que hi ha abans de creuar el pont de la riera de Jòncols.


Comencem la caminada, travessem el rec de les Cardines i anem remuntant la riera de Jòncols; no és un itinerari senyalitzat ni un camí molt fressat, anem seguint els corriols que fan les vaques per pasturar.


Arribem al solà de la Cardina i també aprop de l’indret anomenat la Socarrada, on trobem un roc amb l’aparença d’una fita, amb una creu i una M gravada, amb poca estona passem per la barraca d’en Nofre, construcció bastant moderna que ha perdut el teulat. Seguim per una oblidada carrerada, bruta de vegetació, que ens porta a una esplanada, al costat tenim el rec de la dona morta, el travessem, ens crida l’atenció en el detall de com està construïda la feixa al costat del rec, en rastell, les pedres són col·locades l’una al costat de l’altre de cantell, no horitzontal, com es posen els plats per escórrer, per evitar l’erosió per la crescuda de les aigües del rec.


El camí fa una bona pujada, envoltats d’estepa blanca guanyem alçada, ja veiem l’olivar on ens dirigim, la construcció de les seves feixes destaca per sobre de les finques veïnes, ara cal estar atent al descens i no improvisar un camí camp a través per la vegetació baixa, ja que ens podem trobar d’alt d’un rocam i no poder baixar.


Travessem el rec de la Dona Morta i comencem a pujar les terrasses de l’olivar per les seves escales. Cal mencionar, que l’olivar el vàrem batejar la colla excursionista de Roses com el de les 100 escales, però no és el topònim correcte de l’indret, l’olivar d’en Manel Regencós pot ser el seu nom, encara que tampoc és segur.


La situació de l’olivar, un terreny amb molta pendent, no va desmoralitzar l’enginy i la tenacitat del seu propietari, totes les seves feixes fetes pedra a pedra, sense cap més plànol que el que anaven improvisant les seves mans va crear una obra faraònica, passejar-se per aquest indret es nota encara la passió amb que es van posar totes aquestes pedres, un patrimoni rosinc que ha arribat als nostres dies prou conservat, tot i l’efecte de l’erosió i dels senglars que trenquen alguna feixa.


L’olivar també disposa de vàries barraques de pedra, enllosades i amb un banc, de mida considerable, en una hi entrem tot el grup, alguns fins i tot i poden estar drets a dins, també hi ha bancs integrats a dins de les feixes més altes, per protegir del sol i el fred. Les escales de la banda dreta de l’olivar, són internes, integrades dins la pròpia feixa, en canvi, a la banda esquerra, són lloses planeres que sobresurten de la feixa. Les oliveres que encara sobreviuen són recuperables, però trobar gent que vingués a treballar-les ja es més complicat, algunes terrasses no arriben als dos metres d’amplada.


Deixem l’olivar i fem una mica de pujada arribant a una esplanada on tenim la vista dels radars de Pení, per anar fins al mas Sa Roca on esmorzem.


El mas Sa Roca, pocs topònims conservem amb article salat en el terme de Roses, és una construcció protegida per la tramuntana per una gran roca, la cova que forma la roca va ser aprofitada per encabir-hi el mas, avui en estat ruïnós, no trigaran a caure els seus murs.


Deixem la pau i tranquil·litat de l’indret per seguir la ruta, el nostre camí fa baixada, veiem el mas Patiràs, sense teulada i els murs que aviat seran un munt de pedres, a poca estona arribem al mas d’en Figa, molt enrunat amb la peculiaritat de la seva torre de defensa, construïda per suportar els atacs pirates.


Anem al corral d’en Figa, separat uns 100 metres del mas, aquesta construcció es feta a sobre de les restes d’una edificació altmedieval més antiga, com es veu en la forma de col·locar les pedres, en forma d’espiga (opus spicatum). La font del mas té la seva barraca de pedra i l’abeurador picat a la roca.


La ruta continua seguint el rec d’en Tisé, aquest s’uneix amb el rec d’en Patiràs i més endavant a la riera de Jòncols.


Deixem el curs del rec i remuntem camp a través, per corriols i per sobre les feixes abandonades, arribant als Corralets, l’olivar de la Valentina Sabana i ja des d’aquí refem el mateix camí de l’anada, arribant als cotxes.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Propostes a l'Empordà

Deixa el teu comentari
Portbou, Colera i Llançà són els tres primers pobles abans del cap de Creus. El seu paisatge [..]
De:
Fins a:

Agenda d'avui

Prev
Next