Rutes i excursions

El Cap de Creus a la porta de casa: Cadaqués, El Port de la Selva i Selva de Mar

0 vots

Cadaqués - Girona

El punt més a l’est de la península Ibèrica ens depara un munt de sorpreses interessants per descobrir qualsevol dia de l’any. Història, cultura, art, gastronomia però sobretot la natura en el seu estat més pur es combine

Rere les clares muntanyes que s’estenen a banda i banda del cap de Creus, s’hi amaguen unes terres amb un toc especial. Amigues de la tramuntana, amants de la tranquil·litat, coneixedores de tots els secrets històrics i culturals i fascinades per la disciplina artística, ofereixen les millors condicions per fer que sigui gairebé impossible no quedar-s’hi atrapat. En diuen la Mar d’Amunt, topònim referent a la seva posició geogràfica i la integren, essencialment, quatre nuclis habitats i un parc natural. Emprendrem el recorregut accedint-hi per la banda sud tot sortint-ne pel punt cardinal oposat.

Així doncs, havent superat el Pení, sense deixar de contemplar les meravelloses vistes de la badia de Roses, ens apropem a la nostra primera parada.

Blanc i blau a Cadaqués

D’arrels marineres, Cadaqués està encarat al mar i aïllat de la resta de la comarca. La combinació del blau del mar amb el blanc de les cases enlluerna el visitant. Aquestes estan disposades al damunt d’un turó, sent l’església de Santa Maria, d’estil gòtic tardà i d’aturada obligatòria pel seu gran retaule barroc, l’encarregada de presidir-les. Es tracta del casc antic d’origen medieval on veritablement es troba l’essència cadaquesenca. Deixar-se perdre pels seus carrerons sovint costeruts, trepitjar l’antic paviment del poble, el rastrell o asseure’s al banc del Sinofós per etzibar unes quantes lamentacions ens farà viure una experiència que no s’esborra en el temps.

Apropem-nos al mar i passegem-hi a prop o simplement gaudim del bon ambient des de la privilegiada posició d’una terrassa. Serem capaços de percebre com si, per als habitants, les broques del rellotge s’haguessin aturat. I és que sembla que per a tothom les paraules pressa, nervi o atabalament s’esborressin dins d’aquest univers de tranquil·litat.

Seguint el passeig marítim ens apareix, a la nostra esquerra, un edifici d’estil modernista construït al segle XX, a l’època dels indians, la mítica Casa Blaua decorada amb molta cura amb el mateix color que indica el nom. Cadaqués tampoc deixa ni de bon tros indiferents els amants de l’art. El poble ha estat una gran font d’inspiració artística i personatges tan rellevants com Deráin, García-Lorca, Picasso o el mateix Dalí han estat lligats a la història cadaquesenca. Ho recull en profunditat el Museu de Cadaqués que alberga exposicions temporals de tots aquells que van fer de la vila un lloc d’inspiració.

Concretament, el mestre alt­empordanès trobà un refugi on donar vida a les seves creacions un xic més amunt, a Portlligat, meravellós indret de pescadors. Dalí hi fixà la seva residència actualment visitable. Un recorregut per les sales de la Casa Museu Dalí ens revelerà el seu estil de vida.

Amb el permís de la tramuntana ens aventurem cap al cap de Creus. Es tracta de la punta més llevantina de la península Ibèrica, un lloc ideal perquè amb l’objectiu de la càmera copsem escenes úniques: l’extensa diversitat de flora i fauna, la ràbia amb què les onades s’estavellen contra les roques i especialment la forma d’aquestes últimes. Una de les roques té l’aparença de camell, tot i així alguns ho desmenteixen i diuen que és un cargol. En resum, la capacitat d’imaginar és un dels millors recursos de l’ésser humà. Bon espai també per moure’s sense dependre dels vehicles tradicionals.

El senderisme o la pràctica de BTT són l’aposta de molts que sovint segueixen les nombroses rutes senyalitzades. Abans de marxar no ens podem oblidar de la degustació de peix fresc i marisc acompanyat tot darrere de les postres típiques, els taps, l’elaboració dels quals es remunta segles enrere. Els xinesos podran intentar imitar-ho però es quedaran en això, en l’intent, ja que aquesta zona no admet rèpliques: és única.

El Port de la cultura

Saltem a l’altre costat de la Mar d’Amunt on, en primer lloc, hi trobem el Port de la Selva. Si a Cadaqués s’hi instal·laren personatges del món de l’art, el Port fou la seu estival de les lletres catalanes. Autors com Josep Vicenç Foix feren de la vila la seva segona pàtria atrapats pels seus encants. El més visible és l’església de Nostra Senyora de les Neus, una construcció del segle XVIII ampliada als anys seixanta, enclavada al centre del poble i accessible pels nombrosos carrers estrets que l’envolten.

Tanmateix, l’activitat neuràlgica de la vila la trobem arran de mar. Cap visitant pot perdre’s d’experimentar la sensació de benestar i tranquil·litat que ofereix la platja. I per a aquells que prefereixen les pedres a la sorra no dubtin en acostar-se a una de les múltiples cales d’aigua cristal·lina i d’entorn privilegiat. La gastronomia és part vertebradora d’aquest indret. Durant tot l’any, els sabors del mar a la taula.

La calma a la Selva de Mar

Ens desplacem una mica més a l’interior on ens espera la Selva de Mar, municipi caracteritzat per la seva calma palpable als carrers. Al llarg d’un passeig, a més, criden l’atenció algunes de les construccions per la seva bellesa, especialment la Torre de la Plaça, finca que té una torre adossada de defensa, i l’església de Sant Esteve.

Pel seu terme recorre la riera de la Selva que desemboca a pocs quilòmetres, després de passar pel mig de la població.

La icona cultural l’hem d’anar a buscar uns metres amunt. Allà s’albira el monestir de Sant Pere de Rodes que gaudeix d’un entorn natural únic. Les parets carregades d’història ens revelen els secrets tan ben guardats del passat de la nostra terra. El seu origen es troba envoltat de llegendes que sumades als interrogants arqueològics fa que el lloc tingui un lleuger aire de misteri. Des de les darreries del segle VIII fins ben entrat el segle XV tingué una gran vitalitat, però posteriorment l’anà perdent fins a decaure completament unes dècades més tard. En el terreny arquitectònic, indiscutiblement pertany a l’estil romànic, encara que inclou edificacions de diferents èpoques a causa de les reconstruccions que s’hi han dut a terme. Els màxims exponents són l’església i els dos claustres superposats. Dins el marc incomparable d’aquesta joia altempordanesa, hi té lloc cada estiu un Festival de Música que per als amants i coneixedors de la música clàssica és una cita gairebé obligatòria.

Bé, doncs, aquí us deixem una proposta bastant engrescadora i refrescant per combatre la canícula. Un ampli ventall ple de possibilitats que de ben segur satisfaran totes les edats i gustos. No són terres qualsevols i si no preguntin-li al Sol que jornada rere jornada els concedeix el goig de ser les primeres en il·luminar. Serà per alguna cosa.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Propostes a l'Empordà

Deixa el teu comentari
La vila vella i el nucli del port són una dicotomia inseparable en un dels racons més desitjats [..]
De:
Fins a:

Agenda d'avui

Òpera: La serva padrona

Òpera: La serva padrona

Auditori Caputxins

Prev
Next