Carreteres vergonyoses

Quan de petita et demanen: «Què vols ser quan siguis gran?»... Segur que ningú contesta, prostituta. És evident que treballar en l’ofici més antic del món no representa una il·lusió de futur, però fer-ho en condicions precàries és encara menys engrescador. Costa d’entendre que els nostres magnífics governs, defensors d’una vida digna i de la igualtat d’oportunitats, no vegin la quantitat de noies que passegen els seus seductors atributs per les nostres carreteres.

Resulta greu normalitzar amb hipòcrita indiferència una activitat que converteix les dones en mercaderies exposades sense escrúpols a una situació de desesperació vital, d’indefensió absoluta. L’esclavatge de carretera tolera una praxi que vulnera de ple els drets fonamentals de les persones.

"Es diu que l’esclavitud ha desaparegut de la civilització i no és veritat, existeix, s’aplica especialment a les dones i es diu prostitució"

Aquestes dones, la majoria molt joves, venen de països deprimits i l’oferta de treball en aparença decent, suposa una opció llaminera per aconseguir sortir de la misèria. Llàstima que la realitat amagui un munt de mentides i l’oportunitat es converteixi ràpidament en un vòmit de promeses buides.

Aterren al nostre democràtic i civilitzat país i la crua realitat les converteix sense escrúpols en treballadores sexuals, silenciades i amenaçades, saben que no hi ha sortida possible, intentar fugir és com donar punyalades al vent. Sotmeses a una domesticació obligada, resten en mans de llops luxuriosos, proxenetes sense moral, llargs d’urpes i curts de maneres, que les obliguen a tractar amb cràpules engandulits de taverna, consumidors del plaer fàcil i ràpid, mascles fluixos de cervell defensors que la millor dona és només bona per llençar.

Resignades aprenen forçades coqueteries de mofeta, ofereixen serveis vexatoris al marge de les carreteres i de la llei, exposades com en una fira de bestiar, lliuren el seu cos al millor postor. S’hi deixen la pell en jornades interminables, fuetejades per les inclemències del temps sense cap mena de protecció entregades durament als afamats lleons del circ.

Senyors, l’infern és això, aquesta lluita diària amb una culpa fosca que penetra fort, esquerda l’ànima i la deixa com una xarxa malmesa.

Aquesta pràctica vergonyosa avalada des de temps immemorials genera una indigna quantitat de diners que asseguren la continuïtat del negoci. Es diu que l’esclavitud ha desaparegut de la civilització i no és veritat, existeix, s’aplica especialment a les dones i es diu prostitució.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ