Opinió
Les fires i festes de la societat civil
"Figueres té un teixit associatiu excepcional que sobreviu al pas dels anys i als canvis institucionals"
Gràcies a la magnanimitat d’Alfons V, Figueres celebra les Fires i Festes de la Santa Creu des de fa més de sis segles. No obstant això, no va ser fins a mitjan segle XIX que la celebració va adquirir un caràcter més lúdic, amb balls, celebracions i gegants. Podríem dir que en aquest moment va començar la consolidació de com ha arribat fins als nostres dies. Quan el Magnànim va fer aquesta concessió, la vila tenia cinc-cents habitants; avui en dia, aquesta xifra s’ha quasi multiplicat per cent. Algunes d’aquestes dades provenen d’un llibre que sempre he mantingut a prop meu des dels meus anys d’estudiant als Fossos: Fira de Santa Creu a Figueres (Gràfiques Montserrat, 1976), escrit per Josep Maria Bernils i Mach. Aquesta obra va ser una de les primeres que em va fer descobrir la història de la meva ciutat, a estimar-la i a intentar comprendre-la.
Allò que no va recollir l’enyorat cronista de la ciutat, és que a Figueres no hi ha un any en què la programació de Fires quedi exempta de polèmica. I aquest 2024, tampoc ha estat l’excepció. L’objectiu d’aquestes línies no és entrar en aquest debat sense guanyadors ni vençuts. Ni tampoc destacar un altre clàssic d’aquestes fires i festes: criticar, en públic o privat, la qualitat de les activitats. Entono el mea culpa perquè segur que, en un moment o altre, m’hauré afegit a aquest esport tan figuerenc. Però ja fa bastants anys que, quan repasso la programació, prefereixo fixar-me en un altre detall: qui organitza els actes. Us convido a fer aquest exercici.
Aquesta edició ofereix més d’un centenar de propostes. Un important nombre d’elles, fins i tot les més emblemàtiques com les fires al carrer o la recuperada nit del foc, estan impulsades per associacions privades. Tot i rebre algun suport municipal, és evident que sense aquestes entitats la majoria d’activitats serien inviables. Per això, m’ha agradat llegir com l’alcalde, Jordi Masquef, ha destacat l’esforç de les entitats per fer de les Fires i Festes un motiu d’orgull de ciutat. Una mostra de magnanimitat que aplaudeixo i amplio. Figueres té un teixit associatiu excepcional que sobreviu al pas dels anys i als canvis institucionals. És un tresor que mereix ser vetllat pels seus gestors, actuals i futurs, més enllà de les paraules. Figueres hi continuarà guanyant.
- Un dels turistes assassinats a l'Afganistan era una dona de Figueres
- En aquestes localitats de l'Alt Empordà és festiu aquest dilluns, dia de la Segona Pasqua
- El Port de la Selva i Sant Pere Pescador són els municipis catalans amb més proporció de població estacional a l'estiu
- Cadaqués enriqueix el seu parlar amb una campanya de paraules ensucrades
- Territori ordena retirar 89 bungalous i enderrocar quatre piscines del càmping Ballena Alegre de Sant Pere Pescador
- Puigdemont i Junqueras, plegueu
- Última hora sobre l'estat de salut d'Àngel Llàcer: "Ha estat sotmès a diverses intervencions
- El Col·legi de Metges de Girona premia el Bernat Jaume de Figueres per 'oferir una atenció rigorosa, humanista i centrada en les persones