Opinió

Què en farem del port pesquer?

"Mal m’està dir-ho, però d’un temps ençà trobo que el sector primari està tan tocat que ni fent mil talls a l’autopista se’n sortirà"

Port.

Port. / Empordà

Mal m’està dir-ho, però d’un temps ençà trobo que el sector primari està tan tocat que ni fent mil talls a l’autopista se’n sortirà. Sobretot perquè cada cop que un pagès o un transportista es planta al mig de la carretera i no deixa passar a l’altra gent, l’única cosa que aconsegueixen és fer emprenyar els afectats per l’acció, sense que els polítics i tècnics d’alt nivell que estan seguint la moguda des de la comoditat dels seus despatxos ho pateixin gaire.

Ja sé que em direu que és fàcil pintar-ho així i que amaneixo el problema amb un xic de demagògia, unes gotes de populisme i un polsim de derrotisme. Vinc de família pagesa, obrera i treballadora i sé prou bé el que costa una llesca de pa i un bocí de cuixot del porc matat a casa... quan es podia matar.

"Com a simple observador de ports empordanesos m’adono que cada cop hi ha menys barques d’arrossegament, menys teranyines, menys petites embarcacions de tresmall, menys"

Amb la mateixa preocupació, mal vestida d’esperança, contemplo l’evolució del món pesquer. Com a simple observador dels ports empordanesos –en alguns dels quals la prohibició d’accés als badocs com jo és més que vergonyosa i plorada–, m’adono que cada cop hi ha menys barques d’arrossegament, menys teranyines, menys petites embarcacions de tresmall, menys. Menys de tot, vaja.

El sector primari, de terra o de mar, de munyir o de plantar, de llevar l’art o de tirar l’ham, va de baixada. Sembla que la pèrdua prové de l’excés de burocràcia, de la pressió voraç de les grans companyies alimentàries, dels guanys desmesurats dels intermediaris, de la legislació excessiva d’una Europa que fa aigües per tots costats.

Escriure des de l’Escala estant em faria massa fàcil parlar de la crisi de l’anxova, en particular, o del peix blau, en general. Només miro i admiro les grans infraestructures portuàries amb les quals hem decorat el nostre litoral. Les esportives aporten guanys en el lleure, és ben cert. I les professionals de la pesca comencen a ser un xic sobredimensionades davant la realitat del sector. Vejam quant tardarem a veure llanxes de lloguer i iots de gent amb calés allà on fins ara hi ha hagut les barques de pesca de tota la vida...