Opinió

La Figueres sense cotxes: recuperar l’espai urbà per a les persones

"Cal convèncer la ciutadania que, en una ciutat com Figueres, caminar és la millor opció, i que actuar per restringir l’ús del cotxe a l’imprescindible, millorarà la nostra salut, la nostra seguretat, l’economia local i reduirem radicalment les emissions"

El trànsit a Figueres té molts punts conflictius.

El trànsit a Figueres té molts punts conflictius. / Santi Coll

Des de 1999, Anxo Fernàndez Lores, del Bloque Nacionalista Galego, és alcalde de Pontevedra; una ciutat molt conservadora on el PP guanya totes les eleccions menys les municipals. Lores no ha tingut mai la majoria absoluta. Malgrat això, va començar a governar complint el principal punt del seu programa: recuperar la ciutat per a les persones, tot limitant radicalment el trànsit de vehicles pel nucli antic. La ciutadania va premiar el seu coratge i ja fa set mandats que estenen el model per tot el terme municipal.

Pontevedra compartia amb Figueres una greu problemàtica de congestions provocada pels vehicles de pas i per un ús excessiu del cotxe al nucli urbà. Pontevedra té una ria enmig de la ciutat i mitja dotzena de veïnats on viuen 20.000 persones. Pontevedra és la capital d’una província i, com Figueres, té uns comerços i uns serveis que atrauen la gent del seu entorn.

Els resultats assolits són evidents: reducció radical de les emissions, de la contaminació i dels accidents de trànsit; reducció de les hores de treball i de lleure que es perdien en embussos. A més, amb la crisi de 2008, es van tancar molts menys comerços que arreu. La ciutat atrau activitat econòmica de qualitat i ha vist augmentar la seva població activa i reduir-se l’atur. La major qualitat de vida ha provocat un augment notable de la població al nucli urbà –precisament on hi ha les restriccions més grans de trànsit– i també un augment paral·lel del turisme.

Per tot això, la vam triar com a exemple en el moment de presentar la nostra proposta de «Figueres sense cotxes» en el debat que vam organitzar abans de les municipals. Allà, tots els grups polítics presents es van posicionar en favor d’aquesta proposta; cosa que feia pensar que era possible un consens sobre el tema. Malgrat això, era inútil buscar cap compromís concret en la majoria dels programes electorals. Això sí, la nostra frase «Una ciutat més amable» va fer fortuna.

"Cal coratge polític per explicar les autèntiques dimensions del problema i plantejar solucions"

Malgrat que reconeixen la gravetat del problema, els seus impactes en el medi ambient, en l’economia local i en la qualitat de vida, o no gosen passar de les paraules als fets o desvirtuen el nostre plantejament. Efectivament, no es tracta de construir més infraestructures perquè es col·lapsin des de la seva inauguració, com va passar amb les rondes de Barcelona; tampoc de construir carrils bici més ornamentals que efectius. Del que es tracta és de gestionar la demanda, de convèncer la ciutadania que, en una ciutat com Figueres, caminar és la millor opció i que actuar per restringir l’ús del cotxe a l’imprescindible, millorarà la nostra salut, la nostra seguretat, l’economia local i reduirem radicalment les emissions.

Política és pedagogia, va dir algú. Ara el que cal és coratge polític per explicar les autèntiques dimensions del problema i plantejar solucions i cal, sobretot, deixar de tractar la ciutadania com a mainada incapaç de comprendre les exigències del moment.