Cada cultura té les pròpies normes de comportament a taula i etiqueta. La dels xinesos i japonesos difereix força de l´occidental, i com que ara són un tipus de restaurant molts corrents... -de fet, gairebé hi ha més restaurants que serveixen sushi que no pas restaurants que faci cuina catalana!-. Val a dir que els anomenat «woks» són restaurants xinesos amb el nom canviat i una forma d´oferir el menjar diferent, amb autoservei en una cinta transportadora. I que molts restaurants suposadament japonesos són xinesos reciclats. No es pot fer una bona cuina japonesa amb un menú de 15 o 20 euros, evidentment.

En la cuina xinesa es menja en una taula alta. La més típica és rodona, amb una plataforma giratòria a fi que cadascú se serveixi de la plata. En aquesta cuina no hi ha plats individuals; l´únic personal és el bol amb arròs, que fa la funció de pa. L´anomenat «pa xinès» ni és pa -és fet al vapor- ni és xinès, ja que és d´origen mongol.

Val a dir que tant en la cuina xinesa com en la japonesa no es beu vi. Si de cas te, aigua o cervesa. El sake, altrament, tècnicament és com una cervesa d´arròs, i tot i que el costum era beure´l a part del menjar, ara també el pot acompanyar. Actualment es produeix sake a Catlaunya -Antonio Campins Chaler en produeix un d´excel.lent-, i es proposen diversos maridatges amb el menjar. En algun menjar xinès -com el porc rostit- s´escau un aiguardent destil.lat d´alta graduació, normalment d´arròs, melca, etc.

Els dos bastonets -i no «palets», com veiem fins i tot en textos de la Generalitat i de gastrònoms-, sempre van junts i mai es separen. També en podríem dir brocs, si el català no hagués estat colonitzat per l´espanyol. Poden ser de bambú -els més tradicionals- o altres materials. Van arribar de la Xina al Japó al segle VII i també es fan servir en altres països del sudest asiàtic -Vietnam, etc.-. Reben el nom de hashi, i el seu ús està subjecte a un conjunt de regles no escrites que es consideren «de bona educació» o de bon capteniment. Al Japó es col·loquen a la part superior o inferior del plat, en línia paral·lela amb la vora de la taula, és a dir en sentit horitzontal. Si se situessin a la dreta del plat, en sentit transversal, tal com es posen els coberts a Occident, es cauria en una falta de respecte cap als comensals, ja que sense voler se´ls estaria assenyalant, i en això l´etiqueta japonesa és molt estricta. No obstant això a la Xina -i en altres països asiàtics- és habitual situar-los de la mateixa manera en què nosaltres col·loquem la cullera i el ganivet. Al Japó hi ha uns petits suports ceràmics -o d´altres materials- on es desen els bastonets mentre no els fem servir.

Com s´agafen els bastonets? És fàcil, però cal una mica de pràctica. El dit polze serveix de suport, ha de situar-se de manera transversal, mentre que l´índex és mòbil, amb ell es mou el bastonet de fora, mentre que l´interior a penes té moviment, de forma que tots dos treballen com si fossin una pinça. El més elegant és agafar-los des de dalt -el mateix que succeeix amb els coberts occidentals- però, com hem dit, es necessita habilitat i molta pràctica.

Els bastonets mai es punxen en el menjar, ni es furga en el bol. Els xinesos, no obstant, sí que els solen fer servir per punxar certs aliments.

Per a un oriental en general i un japonès en particular, és xocant veure uns bastonets punxant el menjar, ja que li recorda els ritus funeraris. No s´han de col.locar mai drets sobre el bol d´arròs, cosa que significa la mort. A taula és de bona educació no clavar els escuradents i no emprar-los per trossejar la carn o el peix, que, de fet, ja estan tallats a bocins petis, que fa innecessària aquella operació. Per agafar la pasta -fins i tot els fideus de la sopa- s´hi enrosca posant els bastonets manera transversal. Tampoc s´ham de fer servir per rebuscar ingredients dins d´un bol. Tampoc es xuclen.

El sushi, com es menja? Tot i que no es considera incorrecte menjar els niguiris amb els bastonet, és més habitual -i molt més fàcil per a un occidental- menjar el niguiri sushi amb la mà. Sigui d´una o altra manera, el que sí és imprescindible és donar la volta al niguiri per mullar el peix a la salsa de soja, mai l´arròs. La salsa de soja que s´utilitza no s´ha de fer servir per condimentar l´arròs, que ja té sucre i vinagre. Una cosa sorprenent per al nostres costums és la manera que tenen tant els xinesos com els japonesos d´acostar molt la cara al bol, sobretot quan mengen arròs.

També sorprèn el soroll que fan en menjar fideus, ramen, soba, udon etc. Es xarrupa sorollosament, tant per refredar-los com per tal que els sabors es dispersin millor, tal com fem amb el vi o amb el te amb menta. Finalment, tant entre japonesos com entre xinesos, per brindar dieun Kampei!