El sofregit és un condiment habitual en els guisats. Encara que és cert que hi ha un conjunt d'ingredients més comuns o clàssics, com es sol dir, cada mestre té el seu llibre.
Això sí, la ceba, l'all i l'oli d'oliva verge són els tres protagonistes en gairebé qualsevol versió de sofregit, tot i que, a més, cadascú pot afegir més ingredients. És important planejar quins objectius volem aconseguir abans de fer-l'ho. Depenent del tipus de guisat, optarem per un sabor o un altre. En aquest sentit, convé esmentar que la funció principal del sofregit és potenciar el sabor del plat principal, no restar-ho o amagar-ho.
Si ens limitem a un model més clàssic, el tomàquet sol ser el millor company. Si aquest és el cas, ho afegirem, triturat o tallat en trossos petits, en últim lloc. L'aigua que conté obstaculitzaria la preparació de la resta del sofregit si es fa abans. A més, si no aconseguim un tomàquet de temporada, se li pot afegir una mica de sucre per reduir l'acidesa.
Picar o triturar els ingredients és un altre punt clau. Els trossos han de ser fins, per facilitar la seva elaboració.
L'oli d'oliva és obligatori. Cadascú decidirà la quantitat. Però no cal oblidar que quedar-se curt no és una bona idea. Si l'oli no és suficient, els aliments quedaran cremats o torrats i, al mateix temps, poc fets. A mesura que es vagi escalfant el sofregit, cal barrejar i remoure els ingredients cada poc perquè es cuinin correctament.
En aquest cas, l'ordre dels factors sí altera el producte. Quan es prepara un sofregit no s'afegeixen tots els ingredients al mateix temps. Quan l'oli ja està calent, posem la ceba i quan ja estigui transparent, hi posarem l'all, ja sigui triturat, picat, en làmines o sencer.
Els pebrots o els xampinyons són altres ingredients que es podries afegir al teu sofregit. En el cas dels primers, s'ha de valorar i calcular què busquem, ja que el seu sabor podria condicionar o espatllar el guisat. Els xampinyons precisen d'un tractament semblat al del tomàquet.
