L'actor Lluís Homar relata en una part de les seves memòries 'Ahora empieza todo' la seva experiència al costat del director de cinema Pedro Almodóvar en les pel·lícules 'La mala educación' i 'Los abrazos rotos', en les quals va assegurar passar "del cel a l'infern" i en les quals havia de "dopar-se per llevar de damunt l'ansietat".

Homar fa un alt en el camí en les seves extenses memòries per dedicar un capítol recollit per Europa Press sobre el seu treball al costat del cineasta manxec, que li va ocupar al voltant de cinc anys i en els quals va arribar a ser protagonista en la pel·lícula 'Los abrazos rotos'. Si bé en la primera cinta l'actor reconeix que va tenir "una actuació ben valorada" i fins i tot Almodóvar li va defensar públicament per optar al Goya a millor actor secundari, tot va canviar amb la seva segona col·laboració.

"Amb Almodóvar vaig aprendre moltes coses. Del cinema i del que ho envolta, amb ell entres en una altra dimensió. Ell estava fascinat amb mi i jo amb ell, (la promoció de 'La mala educación') va ser apoteósica, vaig viure en la glòria durant uns dies. Si m'haguessin arribat a dir com acabaria tot, no m'ho creuria", relata Homar en les seves memòries.

La relació va començar a torçar-se amb l'oferiment del cineasta d'un paper protagonista i el principi de responsabilitat que va començar a sentir l'actor català. "Malgrat sentir-me escollit, també tenia molta por de no estar a l'altura", recorda Homar, qui assenyala que ja des de l'inici del rodatge a Lanzarote "tot es va anar complicant i les coses no funcionaven".

L'intèrpret donava vida a un personatge cec i, malgrat un dur assaig previ de quatre mesos, reconeix que l'aire que li va donar al seu paper no li va agradar a Almodóvar. "Quan assajàvem ja hi havia alguna cosa que no anava bé. 'Em sona teatral', em deia quan passava text. Jo em sentia cohibit, paralitzat, sense saber per on tirar. Tot era no. 'Anem a treballar els tons', deia, i jo sentia una inseguretat abismal. I qualsevol proposta meva era rebuda, generalment, amb una resposta: no", apunta Homar.

L'actor enumera diferents episodis en els quals es trobava a si mateix "plorant, abraçat a ell, perdut i esperant una guia per al desenvolupament del personatge", i fins i tot recorda que en els últims dies de rodatge prenia un valium "per estar en condicions": un "dopatge per treure'm de damunt l'ansietat".

"Em va ignorar davant de tothom"

També reconeix que va arribar a enfrontar-se obertament a Almodóvar. "Recordo un altre dia en el qual no sé com, em vaig enfrontar a ell. Almodóvar m'estava donant indicacions i va acabar dient-me: 'És que no m'entens'. I al meu solament em va sortir respondre-li: 'És que potser no t'expliques bé'", assenyala.

L'actor reflexiona sobre el que va poder haver fallat en aquests dies de rodatge i una de les conclusions és que "tal vegada" no sé va integrar "com Almodóvar volia en el seu sèquit". En qualsevol cas, reconeix que anys després és quan ha "començat a perdonar" al cineasta manxec, del que no vol "retreure-li" capítols com el de la roda de premsa de presentació.

"Ja no vull pensar que em va ignorar davant de tothom i ni tan sols em va citar quan va començar a donar la paraula als actors perquè intervinguessin, ni vull pensar que el que hauria d'haver fet és aixecar-me i marxar-me. Ja no vull buscar raons per enfadar-me, encara que tindria, segurament, moltes. No. Ara el que vull és deixar espai a la pena, perquè tot va ser com va ser i no d'una altra manera, i la meva relació amb Almodóvar és la que és", ressalta.

"Aquella veu: 'No és això!'"

Així, malgrat insistir que durant el rodatge no hauria d'"haver permès moltes coses", entén que "aquestes patacades et fan créixer". "Només vaig saber fer una cosa, sofrir, però en comptes de recordar els mals moments en els quals la personalitat avasalladora d'algunes persones em va atrapar i em va convertir en un ser depenent, ara li puc donar la volta i ser jo qui aposti per mi mateix", afegeix.

L'actor continua el seu relat dels anys 'post-almodovarianos' amb l'arribada de "dues persones fenomenals" a la seva vida que "van donar la volta a la situació" que vivia. Així, Sílvia Quer, qui li va dirigir en la miniserie '23-F: El dia més difícil' i Emilio Aragó, que va fer el propi en 'Ocells de Paper', van ajudar a canviar el xip a l'actor, encara a pesar que "cada vegada que sonava la paraula 'acció'" Homar escoltava encara "aquella veu: 'No, no és això, no, no, no!".

En 'Ahora empieza todo', amb edició del periodista Jordi Portals, Homar fa un recorregut per tota la seva trajectòria vital i professional, des dels seus inicis en el Teatre Lliure fins a aquests últims anys en els quals alterna el seu amor pel teatre amb treballs en cinema i televisió. L'actor admet que ha necessitat 60 anys per "sortir de la closca", però que la idea d'aquestes memòries és la de "transmetre que la vida cal gaudir-la i esprémer-la".