Si alguna cosa va demostrar la segona trilogia de Star Wars, dedicada a la conversió d´Annakin Skywalker en Darth Vader, era que George Lucas havia de deixar d´exercir cap control sobre la seva criatura. El primer que s´ha de dir és que Lucas mai no ha estat un bon guionista o director, simplement s´ha envoltat del talent adequat i té un do innegable per generar icones perdurables.

Ara bé, en termes creatius, aquella trilogia era la demostració que l´excés de zel amb la mitologia de la saga el convertia en el seu pitjor enemic: només així s´entén la creació de nyaps com Jar Jar Binks (el qual, coneixent Lucas, només va ser concebut per contrarestar còmicament la mort d´un dels protagonistes al final de 'La amenaza fantasma'), la filmació de plans espantosos i capaços de trastornar la percepció d´una pel·lícula amb bons moments (com el de Padme i Annakin girant damunt l´herba d´un prat, a 'L´atac dels clons'), o la decisió d´apujar el to sense cap mena de progressió (l´assassinat dels nens a 'La venganza de los Sith', tan terrible i ben filmat com, al final, passat de voltes).

Jar Jar Binks, un dels personatges menys apreciats pels seguidors de la saga.

Per tant, quan Disney va adquirir els drets de Star Wars, va anunciar una nova trilogia i Lucas va dir que se´n quedaria al marge, quedava clar que, parafrasejant l´episodi IV, hi havia «una nova esperança». I aquesta ha vingut de la mà del veritable refundador de les sagues modernes: J.J. Abrams.

A banda de ser l´home que pràcticament ha inventat el fenomen serièfil, Abrams també és el responsable que dues icones dels seus respectius gèneres, 'Mission Impossible' i 'Star Trek', estiguin gaudint d´una extraordinària bona forma comercial i creativa. Però és que a més, aquest productor, guionista i director porta tractant els temes de Star Wars des dels seus orígens: els pecats dels pares i la seva inevitable repercussió en les accions dels fills, la dificultat de l´heroi per acceptar que no podrà mai viure una anhelada normalitat, la rebel·lia juvenil com a metàfora de la recerca de la identitat, els perills que el costat sinistre d´un mateix acabi guanyant la partida o la consciència que allò extraordinari està a l´abast de la mà i només cal creure-hi per fer-ho possible, entre molts altres.

Rey i Finn, dos dels protagonistes de la nova generació de Star Wars.

Fa anys que Abrams parla implícitament de Star Wars a les seves obres perquè es va forjar com a cineasta volent recrear aquell sentiment de descoberta, aquella il·lusió per explorar mons fantàstics que va marcar tota una generació. Per això té tanta lògica que l´autor de 'Super 8', el film que millor explica el concepte d´imaginar en fotogrames, sigui ara l´instigador d´una nova trilogia que, com l´original, estarà firmada per tres directors diferents: Abrams, Rian Johnson i Colin Trevorrow. I per això no costa gens endevinar, i més veient els seus esplèndids tràilers, que El despertar de la Fuerza serà una gran faula sobre el llegat.

Més que l'estrena d'una pel·lícula

Al capdavall, el dia 18 es produirà un fenomen que va molt més enllà de les sales cinematogràfiques i les xifres de recaptació d´un cap de setmana, i aquest no és altre que el relleu generacional sobre una saga que ha passat pràcticament d´avis a néts, i ara són aquests últims els que, congregant-se entusiastament al cinema, apuntalen la pervivència de la mateixa saga.

Només cal fixar-se en les pistes que dóna Abrams als avançaments de la pel·lícula, amb dos joves herois (ambdós amb connexions familiars de pes, o almenys això s´intueix) coneixent la veu d´una generació «sortint", Han Solo, que els diu que totes les històries que els han explicat sobre el que s´ha vist fins ara a Star Wars són certes. Veiem un ésser maligne, Kylo Ren, dient a la màscara cremada de Darth Vader que acabarà el que ell havia començat, i descobrim un pilot de X-Wing eufòric per volar com ho feia Luke en el seu primer passeig amb la nau. L´espasa làser del protagonista, moderna i més lluminosa que mai, es bat amb la del seu antagonista, de vermell sang i inspiració medieval.

Kylo Ren, el malvat de la nova pel·lícula d'Star Wars, escortat per diversos stormtroopers'

Queda clar que Abrams ha sabut llegir molt bé el paper cabdal de Star Wars com a creador de futurs cinèfils, i al mateix temps ha sabut homenatjar aquells que s´hi van tornar gràcies a La guerra de les galaxias. Una generació de personatges s´acomiada per donar entrada a una de nova que, com manen els cànons, s´haurà de dedicar a tancar les ferides que els seus predecessors van deixar obertes.

'El despertar de la Fuerza' fa molt difícil respondre a la clàssica pregunta sobre «de què va»: Abrams i el seu equip han fet una tasca excel·lent envoltant de secretisme i misteri l´argument i els possibles girs de la història. Se sap, però, que la trama comença centrant-se en Rey, una jove guerrera a la recerca de respostes sobre el seu passat que acaba fent amistat amb Finn, un 'stormtrooper' que deserta en adonar-se de les malèvoles intencions del renascut Imperi. Ambdós joves són testimonis d´un atac de les tropes imperials (que arrenca, per cert, amb un enlluernador homenatge visual a 'Apocalypse Now'), comandades pel temible Capità Phasma, i això els porta a conèixer un Han Solo esfereït de comprovar que les velles lluites continuen ben vigents.

També se sap que hi apareix Chewbacca, de nou amb Solo al Falcó Mil·lenari, la Princesa Leia (per breus imatges, de nou al capdavant de les forces rebels) i un heroic pilot, Poe Dameron, de qui no ha transcendit gaire res tot i comptar amb el popular rostre d´Oscar Isaac. També hi haurà Luke Skywalker, i Abrams l´ha aconseguit convertir en el principal enigma de la funció gràcies a la seva absència dels cartells promocionals i reduint la seva aparició als tràilers a un encaputxat que posa la mà damunt de R2D2.

Chewbacca i Han Solo (Harrison Ford) protagonitzen un dels retorns més celebrats de 'El despertar de la Fuerza.

El que sí se sap, per paraules del mateix director i per la força que transmeten els tràilers, és que Abrams s´ha volgut emmirallar en l´estètica de la trilogia original, deixant de banda la sobrecàrrega d´efectes digitals que fa envellir molt malament els episodis I, II i III. Això no està renyit amb la perfecció tècnica amb què acostumen a estar resolts els seus treballs, aconseguint que faci la sensació que el Falcó Mil·lenari mai havia estat tan espectacular i que les tropes imperials transmetin una notable capacitat d´intimidació.

Menció a part mereix la banda sonora de John Williams, que s´editarà el mateix dia de l´estrena de la pel·lícula (un avís: llegir el títol dels tracks, ja consultables per Internet, suposa menjar-se més d´un spoiler) després de nombrosos rumors sobre la salut del veterà compositor.

A diferència d´anteriors ocasions, els fans de la saga no s´hauran d´esperar dos anys per tenir la seva nova dosi de Star Wars, ja que Disney està preparant una sèrie de spin-off per poder-los estrenar en els anys sense lliurament oficial. El primer de tots ells, 'Rogue One', arriba el desembre de l´any que ve i documentarà, amb Felicity Jones i Mads Mikkelsen de protagonistes, una temerària missió dels rebels per robar els plans de l´Estrella de la Mort. El fenomen no ha fet més que començar.