Després de Gladiator i El reino de los cielos, Ridley Scott continua servint més relats èpics sobre l´antigor. Aquest cop ha anat a buscar un dels més llegendaris, que suposa tot un xoc de civilitzacions i la connexió entre l´home i Déu.
Exodus: Dioses y reyes ens porta de nou una història que el cinema ha presentat diverses vegades, amb Ben Hur al capdavant: la de Moisès, el nen trobat al riu, adoptat pel faraó Seti, que creix al costat del seu germà, el futur faraó Ramsès. Quan es fa gran descobreix que pertany al poble jueu, i el seu Déu el converteix en profeta i líder. Després de llençar les plagues damunt d´Egipte, Moisès conduirà 400.000 esclaus en una fugida a la recerca de la terra promesa. La gran pregunta és: què aporta aquest nou film sobre els anteriors? i la resposta és un gran desplegament d´efectes especials i les ja utilitzadíssimes tècniques de les tres dimensions, tecnologia que fins ara Ridley Scott n´havia prescindit en les seves produccions. Cal dir que també hi aporta una nova narració en les mans del gran Steven Zaillian, guionista de La llista de Schindler, però també d´altres films de Scott com Hannibal i American gangster. I, per suposat, cal comptar també entre les novetats un repartiment que enfronta Christian Bale, el popular Batman de la trilogia de Christopher Nolan, Joel Edgerton (Animal kingdom), qui ha assumit un paper rebutjat per Oscar Isaac i Javier Bardem, el que probablement va provocar les estripades i recents declaracions de Scott insultant Bardem als mitjans de comunicació espanyols.
Completen el repartiment d´aquest film rodat a Almeria i a Fuerteventura, l´espanyola María Valverde (Tengo ganas de ti), Sigourney Weaver, que gairebé va debutar amb l´Alien de Scott, Aaron Paul, de la sèrie Breaking bad, Ben Kingsley, oscaritzat per Gandhi, i, entre altres, John Turturro, mític actor dels germans Coen, darrerament habitual de la nissaga Transformers.
Amb un pressupost de 140 milions d´euros, Exodus: Dioses y reyes s´estrena amb discrepàncies de la crítica: d´una banda, se l´acusa de ser avorrida i pretensiosament solemne, i d´altres destaquen que és indiscutiblement un gran espectacle amb densitat dramàtica i moral.
Com sempre i a la taquilla, acabarà decidint l´espectador. Res de nou.
