Encara falten quatre mesos per acabar el 2014, però ja podem dir amb tota certesa que Boyhood és un dels films de l´any. No hi ha cap altra pel·lícula a la història del cine-ma que reuneixi el 100% de crítiques positives en la prestigiosa pàgina web Metacritic, que suma els treballs dels entesos més destacats a nivell internacional. En paral·lel, el film recollirà durant les properes setmanes el premi Fipresci de la crítica en el festival de Sant Sebastià com a millor pel·lícula de la darrera temporada.

En fi, el consens és aclaparador, però quina és la raó de tot plegat? Què fa que Boyhood sigui tan excepcional? Hi ha diferents raons, però la principal és que el rodatge del film va durar dotze anys, una xifra simplement surrealista tenint en compte la rapidesa de funcionament de la indústria nord-americana. El director Richard Linklater, responsable de la trilogia ini- ciada amb Antes del amanecer, ha aconseguit que un repartiment i un equip tècnic concret fos fidel a unes exigències i una agenda durant més d´una dècada, 45 dies entre el maig del 2002 i l´agost del 2013, amb els evidents problemes logístics i financers que això suposa (per començar, als Estats Units és il·legal fer un contracte de treball que duri més de set anys).

El film s´havia de dir 12 anys, però Linklater li va canviar el títol després de l´estrena de 12 anys d´esclavitud. Els al·lucinats ulls de l´espectador contemplen com un nen, Mason, esdevé adult i com el seu entorn evoluciona de manera paral·lela. Un fragment de la vida retratat amb paciència, talent i una saviesa extraordinària, tant des d´un punt de vista tècnic com humà. Davant de tot plegat, no cal dir que les expectatives de Boyhood de cara als premis de la temporada són més que elevades, tot i que mai se sap perquè de vegades els guardons són imprevisibles. De fet, el film es va presentar al festival de Berlín el mes de febrer, on va començar a créixer el seu prestigi, però els responsables del palmarès van concedir-li només el guardó al millor director, quelcom que va indignar molts dels presents al certamen alemany. En el repartiment trobem un dels noms habituals del cinema de Linklater, Ethan Hawke (Gattaca), una complicitat que haurà facilitat el rodatge, així com les autèntiques revelacions de la pel·lícula: el ja no tan petit Ellar Coltrane, que també apareix a Fast food nation, també de Linklater, i Patricia Arquette (Human nature), en una interpretació que suposarà un abans i un després en la seva carrera.

Com a anècdota, cal afegir que al film Mason i el seu pare parlen durant el 2008 sobre la possibilitat que es faci una nova pel·lícula sobre Star wars, quelcom que es va saber el 2012, quan Disney va comprar Lucasfilm. Star wars és el film predilecte d´Ethan Hawke, que va treure el tema en una improvisació que Linklater estava rodant i que ha acabat en el metratge.