Hi ha un bon grapat de directors de cinema que treballen per encàrrec a Hollywood, però pocs poden dir que els seus films es compten per èxits. I més si tens un nom tan allunyat d´aquelles latituds com Jaume Collet-Serra. Aquest cineasta català ho ha aconseguit gràcies a unes pel·lícules que van molt sobre segur, thrillers eficaços de vocació tremendament comercial, que s´han convertit en vehicles descarats per al lluïment de l´estrella Liam Neeson. Però el tema és que molts intenten sumar aquests ingredients i es queden molt lluny dels resultats obtinguts per Collet-Serra, la majoria de les pel·lícules del qual poden presumir d´haver tocat el capdamunt del cotitzat box office nord-americà.

Després de rodar plegats Sin identidad, ens presenten avui Non-Stop, però el cert és que ja han enregistrat un altre film, Run all night, on també sumen al repartiment el veterà Ed Harris. Però centrem-nos en l´estrena actual, una proposta que s´uneix als thrillers situats en un avió, un subgènere que anteriorment ha integrat títols com Plan de vuelo: desaparecida, Serpientes en el avión o Pasajero 57.

Non-stop ens puja a 10.000 metres sobre el nivell del terra, a l´interior d´un vol entre Londres i Nova York on es troba un prestigiós oficial de l´exercit que viatja per plaer fins a la ciutat nord-americana. En el trajecte descobrirà que un dels 146 passatgers envia missatges a l´exterior amb amenaces de matar un dels seus companys de trajecte cada vint minuts.

Entre aquests hi ha dues actrius més que destacades, com la recent guanyadora de l´Oscar Lupita Nyong´o, que ha aconseguit amb '12 anys d´esclavitud' ficar-se tota la indústria cinematogràfica a la butxaca, i Julianne Moore (Vidas cruzadas). Corey Stoll, de la valorada sèrie House of cards, també puja a aquest arriscat vol.

La cinta es va estrenar fa unes setmanes als cinemes dels Estats Units amb un resultat fantàstic de recaptació i una reacció dels crítics raonablement bona. Els entesos destaquen l´eficàcia de la direcció i de la feina del repartiment, tot i que alguns apunten que no deixa de ser un producte convencional i prescindible amb un final absolutament inversemblant que menysprea la intel·ligència del seu plantejament.