Fa vint-i-un anys que Anna Roca (Olot, 1967) es dedica al teatre familiar i a emocionar i divertir tant a infants com adults amb els seus espectacles de creació pròpia. Aquest diumenge, a la plaça Josep Pla de Figueres (a 11.30 i 17.30 hores), grups de deu en deu viuran una experiència màgica amb 'El secret de la Nana', el seu darrer muntatge pensat per a nens i nenes a partir de 2 anys. En aquesta entrevista ens ho explica una mica.

Un dels valors del teatre familiar és que quasi tots els muntatges són de creació pròpia.

Treballem amb professionals per tot. Per exemple, amb Momo, la darrera producció que vaig dur a Figueres, vaig treballar amb un dramaturg que va fer-ne l´adaptació, amb un director, un equip d´escenografia... Érem quinze persones muntant-lo. Ens ho agafem tant o més seriosament que qualsevol producció per a adults.

Per què no es valora el teatre infantil o familiar i el d´adults al mateix nivell?

Els actors i les actrius de teatre familiar no ho hem entès mai, tampoc. Estem treballant molt perquè els mitjans de comunicació valorin igual el teatre d´adults i el familiar. Com amb tot, hi ha obres més bones i més dolentes, de més i de menys qualitat. Moltes companyies que conec tenen una qualitat estupenda i són obres que pots veure sense criatures.

Amb Momo va tenir el premi de la Crítica de Barcelona i va rebre tres candidatures als MAX. Va ser un punt i a part?

Sí, sí. La companyia va fer un canvi molt gran i amb El secret de la Nana, el canvi continua.

Era necessari?

Per mi, sí. Jo sempre he estat una persona molt inquieta, m´agraden molt els reptes i quan no en tinc un, m´avorreixo, i, si m´avorreixo, soc perillosa. Necessito reptes contínuament.

Com ara 'El secret de la Nana'. Com va sorgir l´espectacle?

Feia temps que li donava voltes a fer un espectacle dins un camió. Els nens petits tenen molta curiositat per veure què hi ha dins, els encantaria pujar-hi. Fa temps, i això és real, va entrar un camió de Bimbo a descarregar a l´escola de la meva filla i un nen es va ficar dins. No el van trobar fins a la parada següent, menjant tran­quil·lament pastelitos. Era la curiositat d´aquell nen. I així va sorgir la idea de l´espectacle: deu minuts, deu persones dins un camió. És un moment molt màgic.

Ho han definit com un conte desplegat dins un camió.

Sí, perquè és això, un conte molt gran perquè tot és a mida real.

Què hi trobarà el públic?

El que no volia era ficar una pel·lícula dins un camió, perquè és molt fàcil. Així barregem imatges amb coses reals que van sorgint.

Actuen vostè i Jordi Gilabert.

Som dos viatgers del món als quals ens agrada jugar, imaginar i crear i això és el que volem transmetre, que això és important a la vida. En Jordi és qui motiva el grup abans de pujar i a la porta del camió em troben a mi, que els porto pel món màgic de la Nana on trobaran personatges dels contes tradicionals fora de context. I els gags són molt sorprenents.

A quin públic s´adrecen?

És a partir de 2 anys, però als nens de 7 i 8 també els encanta. L´adult surt dient "guau", només que les lectures són diferents.

Vostè té una relació molt especial amb Figueres, una relació ancorada en els seus inicis.

És com a casa meva. Amb en Jaume Alsina sempre hem tingut molt bona relació però va néixer, sobretot, de venir-hi a actuar i de trobar-m´hi bé, i tenir molt bon equip tècnic. Va ser de les primeres ciutats on jo vaig venir a actuar fa vint anys. I tant ho he fet al Teatre El Jardí, a La Cate, com a places i exterior. M´ho conec força tot.