Es veu un home i una dona dalt de l´escenari. Estan casats. Ella li exigeix el divorci, ell no el vol. Això els porta a retreure´s tota mena de detalls portats a l´extrem. Aquesta escena es repeteix des de fa set anys, el mateix temps que duen casats. Ha estat la manera que ha trobat la parella per preservar el seu amor. Aquest argument "absurd" i còmic és el punt de partida de 'Mambo', la darrera posada en escena de la companyia Les Antonietes. Estrenada al Teatre Maldà, a Barcelona, dissabte es representa a La Cate de Figueres.

'Mambo' és una obra de creació pròpia, la sisena d´Oriol Tarrasón, que també la dirigeix. La compa­nyia volia trencar, amb ella, el tòpic que "només fem clàssics" sempre, però, "donant-los la volta i amb una visió contemporània". "Volíem triar un altre camí, un altre joc, atrevir-nos i fer-ho amb un llenguatge més proper, trencar amb el format més teatral i no deixar-nos encasellar en el món del clàssic", assegura Tarrasón. La voluntat amb 'Mambo' era interpel·lar directament el públic, que aquest no sabés mai "quan és dins o fora de la funció". El fet de ser un text nou, aquest joc és més fàcil d´establir, ja que ningú té referents. Així, des del primer minut, els dos personatges, interpretats per Annabel Costan i Dani Arrebola, es dirigeixen a la platea. Ho fan amb una gran complicitat i deixant molt de marge a la improvisació. El director lloa el feeling dels actors. "Com a parella còmica te´ls creus", reconeix.

'Mambo', en certa manera, enllaça amb l´anterior muntatge, 'Un tramvia anomenat desig', que també es va veure a Figueres. Novament s´explora el món de la parella portant-lo a l´extrem. En aquest sentit, s´ha qualificat l´obra "d´absurda comèdia negra". "És absurda pel que s´arriben a dir, fins i tot es fan retrets o bromes amb el públic. I és negra perquè ens parla de coses molt properes a tots", assegura Tarrasón, que ha estat capaç d´escriure diàlegs que es recargolen sobre si mateixos fins a perdre´s en l´absurditat. El director, fins i tot, es remet a una certa semblança amb els personatges de 'La guerra de los Rose'.

Les Antonietes complirà, l´any vinent, deu anys. Tot un èxit, si tenim en compte les dificultats del món creatiu. "Cada espectacle és un univers, és començar de zero i sempre amb un risc, tant econòmic com artístic", comenta Tarrasón. A parer seu compta molt també "la intuïció" a l´hora de triar l´obra següent, "creure en ella" i que aquesta encaixi amb el moment social actual. Això ja ho van viure amb 'Stockmann' d´Ibsen, amb la qual van fer més d´un centenar de funcions o amb el 'Vània' de Txèkhov, que tan bé els va anar a Barcelona, i que, aviat, presenten a Madrid. Tot i el pas del temps, la companyia manté intacta la idea que "el teatre ha de ser una experiència col·lectiva que ens permeti ser lliures, a nosaltres i als espectadors". "Amb 'Mambo'", diu, "hem volgut veure fins on podíem arribar".