Blaumut torna amb tota la força amb un nou disc, 'Equilibri' (2017), gravat a l´estudi Grabacions Silvestres, amb la producció de Marc Parrot i publicat per Música Global. Blaumut presenta el nou àlbum aquest dissabte a la nit al Festival d´Empúries, tenint com a teloners al grup Pantaleó. Vassil Lambrinov, violinista de Blaumut, explica els secrets del concert.
Com plantegeu el concert a Empúries?
El concert té la peculiaritat que és a l´aire lliure, però la gent seu, combina les dues coses més maques de l´estiu, en un entorn fantàstic. Aquest tipus de concerts ens agrada de forma especial.
Com definiu el treball que presenteu?
És una evolució per a nosaltres, el primer va sorgir d´una manera gairebé accidental i arran de tot això ens vam formar com a banda, i va sorgir el segon disc, una cosa molt més elaborada. Aquest tercer disc l´hem treballat durant més d´un any, hem pogut comptar per primer cop amb un productor extern al grup, en Marc Parrot, un punt que ens ha enriquit molt tant el tema de la sonoritat, com de la producció i, per a nosaltres, és el millor treball que hem pogut fer. En cada disc afegim experiència i maduresa i el desig és que això continuï endavant, ens agrada experimentar i no volem estancar-nos.
Pel que fa a la sonoritat, incorporeu ara sons electrònics?
En aquest cas, sobretot amb en Marc, en algunes cançons hem experimentat i no hem tingut gens de por. Altres temes han agafat un caràcter més èpic, com Atlàntida. Tenim moltes inquietuds sonores i musicals i intentem fer un disc on no hi hagi un estil fix quant al so. Hi ha cançons totalment despullades com Encara, on només hi ha veu, guitarra, cello, violí i un baix... En canvi, cançons com Equilibri i Atlàntida tenen molta massa sonora. Una mica l´equilibri que hem buscat és que hi hagi varietat i sonoritats diferents. Estem contents amb el que hem aconseguit i esperem que el públic ho valori.
Ha estat difícil trobar aquest equilibri en el nou disc?
La cançó Equilibri va sorgir quan ja estàvem gravant el disc. Ens va agradar i va acabar essent el single i el que dona nom al disc. L´equilibri és segurament un estat molt breu, molt efímer... Tenim sempre la tendència de trobar-lo, però al final, són breus instants quan tot funciona i quadra. I la resta del temps estem en aquell estat com un pèndol, que va d´una banda a una altra, intentant trobar aquest equilibri. Però en el món de l´art, un petit desequilibri és una motivació creativa. Quan tot està perfecte, equilibrat, estàs quiet, però, quan hi ha desequilibri, sorgeixen idees, sorgeix material per crear cançons, sonoritats, arranjaments, tot això és el que li dona la sal i el pebre al que fem.
Amb aquest treball, heu sortit fora de Catalunya, com ha anat l´experiència?
Hem sortit a València i a Madrid i han estat totes dues experiències molt maques. L´idioma no té per què ser una frontera, jo sóc de Bulgària, en Manuel és d´Argentina i la resta de Catalunya. Ens hem ajuntat per aquest projecte, la música és universal i serveix per connectar la gent.
