Recorregut de descoberta de la història de la sardana a la ciutat i dels músics que la van escriure, especialment Pep Ventura (Alcalá la Real,1817-Figueres, 1875). Així s´anuncia la nova visita guiada que ofereix Turisme de Figueres amb motiu de la Capital de la Sardana batejada com En Pep i la tenora. Estrenada amb una bona afluència de públic el 3 de maig, coincidint amb el dia de la Santa Creu, aquest dijous, diada de Sant Pere, a les 11.30 hores, es repeteix novament de la mà de les guies Bel Bellvehí i Anna Garcia. La visita és gratuïta, però cal reservar a la mateixa Oficina de Turisme.
Quelcom en què s´incideix molt en aquesta visita guiada és el fet de contextualitzar el moment històric viscut pel compositor i, sobretot, entendre la vitalitat d´una ciutat com Figueres on, només en els espais tancats, ja s´arribaven a programar 380 balls a l´any, quelcom inimaginable avui en dia i que permet fer una idea del paper que jugava la música a la vida dels nostres avantpassats. "Figueres fou pionera, era una ciutat molt oberta", reconeixen les conductores de la visita que té el punt de sortida a la plaça de l´Escorxador i que recorre diferents espais de Figueres vinculats amb la sardana.
Els orígens del músic
La primera parada es fa a la plaça Tarradellas, justament davant del monument a la sardana i el bust dedicat a Pep Ventura. Aquí es desgranaran una mica els orígens d´aquest mític artista, "com fou músic al Teatre Municipal, tocà en diferents formacions, que tingué una orquestra i fou un gran divulgador". Tot i ser considerat oficialment com el creador de la sardana llarga, durant la visita queda clar que la modernització d´aquest ball va implicar molta més gent. "Ventura va innovar-la; essent músic al Municipal havia de readaptar les sardanes per operetes", s´assegura.
Quelcom que queda ben clar, en aquest primer tram, és la simbologia de la sardana o com se´n va fer ús d´ella per certs interessos. De fet, en els temps del compositor i músic, "adopta un caràcter revolucionari, republicà i federal", quelcom que Pep Ventura va plasmar perfectament en les seves obres.
Tot i això, a principis del segle XX, el catalanisme més conservador va convertir la sardana "en dansa nacional, va amagar aquests trets més subversius i la va culturitzar i glorificar", convertint Ventura en un mite, "un heroi". En aquest sentit, les guies parlen sobre la biografia de Ventura que l´estudiosa Anna Costal és a punt de publicar i que aproparà una imatge més real i fidel de com era el personatge, una figura molt respectada dins el món musical. "No era un pobre músic sense formació com es va voler fer creure", es recorda durant la visita on es podrà escoltar l´himne republicà de Riego per comparar-lo amb la sardana Cants del dia de Ventura, molt similar.
La segona parada de la visita serà la plaça de la Palmera, davant de la casa dels Dalí. És aquí on les guies, mostrant diferents dibuixos i pintures de Dalí, revelaran que fou el notari Salvador Dalí i Cusí (1872-1950) qui va comprar la tenora d´en Pep, que des de fa setmanes s´exhibeix al Museu de l´Empordà. Posteriorment, el notari Dalí va donar-la al Museu de la Música l´any 1933. És aquí on es farà ben palès l´amor immens que sentia el pare del pintor per la sardana i es llegiran fragments d´un dels llibres d´Anna Maria Dalí. Se sap que el notari pagava audicions i ballades per fer-les als jardins de la Marquesa i, fins i tot, editava les sardanes de Ventura amb lletres de poetes de l´època. També, alguns dels escrivents de la seva notaria eren músics.
Aquest interès el transmeté als seus fills i Dalí ho plasmà a la seva obra. També ho feu el mateix Fages, de qui es parla davant la seva casa natal, una altra parada de la visita. Just es fa abans d´anar a veure la tenora d´en Pep, construïda per un lutier de Perpinyà. Al costat d´aquest instrument històric, es veu una tenora actual creada pel figuerenc Joan Roca, un dels dos lutiers de tenores que queden a Catalunya i que ha aconseguit fer-lo més lleuger i pràctic.
