Carol Malaccorto converteix la pastisseria vegana en un art i una passió

Ser vegà és una forma de relacionar-se amb l´entorn, que requereix anys d´autoconeixement, formació i respecte per l´entorn. Des de fa un temps, la rebostera Carol Malaccorto ha reconvertit la seva passió per la cuina, dedicant-se a la pastisseria vegana, elaborant dolços igualment irresistibles però sense la necessitat de fer servir ous, llet, nata ni tampoc altres derivats animals.

Ha estat tot un procés, "fruit de la voluntat de satisfer tots els gustos" explica Malaccorto. Cada cop hi ha més gent que, o bé per principis, no vol servir-se d´aliments de procedència animal, o no ho fa amb la intenció de cuidar-se i, amb aquest objectiu, ofereix una alternativa a Figueres i comarca, on encara l´oferta en aquest sector és limitada, assegura.

A Girona, aquesta tendència ja té un públic més ampli i de fet al restaurant on serveix les seves postres, El Pati de la veïna, situat al barri vell de Girona, "els clients m´agraeixen el fet que oferim pastissos pensant en ells, amb productes cent per cent naturals, sense al·lergògens ni additius, i de màxima qualitat". Les seves postres no tenen res a envejar a les convencionals. Sempre s´ha decantat per una pastisseria natural, elaborada i de qualitat, lluny d´artificis, i decoracions innecessàries, apunta. Al principi, li resultava difícil lligar els ingredients, però experimentant, estudiant, llegint i gràcies al seu nivell d´autoexigència, ara la seva carta és tan àmplia com la de molts restaurants: hi apareixen la Carrot Cake, el brownie, el pastís de taronja, de pinya i coco, entre moltes altres" la llista, es pot llegir al seu Facebook Cheese CAKE &MORE on es poden consultar tots els al·licients i les bondats de la pastisseria vegana.

Carolina Malaccorto va néixer a Buenos Aires. La rebosteria argentina té predilecció pel dolç, explica, "és especialment embafadora", però "jo sempre he portat una alimentació saludable, m´he cuidat i la cuina que elaboro ha anat evolucionant en aquest sentit". "Vas prenent consciència que hi ha aliments que molta gent evita consumir, i vaig centrar la meva atenció en aquest sector més alternatiu".

Els seus records d´infantesa estan inevitablement lligats a la cuina: "als vuit anys la meva mare ja em deixava independència per elaborar les meves postres i el diumenge era un ritual per a mi crear les receptes que sortien al diari La Nacion". Malaccorto passava els estius al camp, en família, a Tandil, "allà ens reuníem tots els cosins, que venien cada dia a casa per veure quines postres havia creat".

Cuina i art han estat sempre lligats de la mà, a la casa familiar. Són dues passions que Malaccorto ha conreat des que era petita, quan va començar també a pintar, sota les directrius del seu oncle i al costat dels seus germans, "però vendre art és molt complicat", per això va decidir bolcar els seus esforços ja fa uns anys en el món gastronòmic: "es tracta d´anar incorporant tots els talents que un té a la vida, per això també imparteixo classes d´anglès i ofereixo tallers infantils perquè els nens aprenguin anglès i cuina al mateix temps". Emprendre en la vida a escala personal i professional és la màxima que utilitza Malaccorto, "facis el que facis, fes-ho amb passió" sentencia.