Maria Velasco (Roses, 1968) és professora d´educació física a l´INS Castelló d´Empúries, però la seva gran passió és la fotografia i, ara, el vídeo documental. Aquestes eines, a les quals també els ha donat ús didàctic, li permeten testimoniar el patrimoni immaterial de Roses i un dels escenaris principals, la mar i la seva gent.

Maria Velasco s´asseu al costat de Carmeta Barberà, la darrera remendadora de xarxes de Roses. A ella li ha dedicat el seu primer documental 'La Carmeta i el moll' que, fa pocs dies, va projectar-se a la Casa del Mar de Roses plena a vessar. El projecte, que es torna a veure aquest dijous a les 17.00 hores al Casal del Pescador, enllaça amb el que ara està duent a terme, un gran documental sobre la pesca al poble, un tema que apassiona Velasco, si tenim en compte que fa deu anys ja va publicar el llibre 'Diàlegs amb la mar'. Allò que la impulsa, però, és una voluntat de testimoniar el patrimoni immaterial del seu poble, la vida quotidiana de la seva gent, persones anònimes, normals. És, en resum, un sentiment de responsabilitat envers un món que desapareix.

L´amor per la fotografia va anar creixent dins seu a poc a poc. Fa uns quinze anys, sense cap formació, es va apuntar a un curs amb el reconegut fotògraf Tino Soriano a Barcelona. "Aleshores no sabia ni qui era ell", se sincera tot afegint que Soriano "ens va animar a fotografiar el nostre poble i, així, Roses es va convertir en la meva escola de fotografia" i l´inici d´aquest viatge personal de Velasco. De fet, en aquests moments, la fotògrafa disposa d´un arxiu important sobre la vida i la gent de Roses.

Aquest interès pels rosincs és el que fa que Velasco parli amb la gent gran. "Vull que em parlin de com era el poble abans, perquè no puc creure, quan vaig pels masos ensorrats, que fa tan poc allà encara hi havia vida", comenta. Per necessitat que siguin ells mateixos els que s´expliquin, introdueix l´audiovisual en el seu treball. I el primer resultat és el documental dedicat a Carmeta Barberà. "La seva és la història de tota una generació de dones del poble", assegura Velasco. A ella la coneixia de feia anys, perquè Velasco diu "formar part de la vida al port", un món que li ha obert les portes amb generositat i honestedat, dos valors que es fusionen en el projecte en el qual ara treballa dedicat a la pesca. "Els pescadors ja són com la meva família", afirma Velasco que, quan arriba al moll, puja a una o una altra barca, ja sigui d´arrossegament, palangre, tallarina, teranyina, i s´endinsa mar endins per enregistrar tot tipus de vivències. "Testimonio la veu del pescador amb molt de rigor", diu tot afegint que "tenim una gran riquesa, és important mostrar als rosincs, als joves, què tenim aquí perquè ho desconeixen". Per tirar endavant aquest documental, Velasco reconeix el suport vital de la Confraria de Pescadors de Roses i el seu president, Antoni Abad; del veí Josep Cairó i de Nino, qui, a través de la seva productora Polimarc Films d´Empuriabrava, l´ajuda amb el muntatge.