"El punt de partida de Conillet és un text magistrat, molt potent de Marta Galán" explica el director de l´obra, Marc Martínez, sobre l´obra original El conejito del tambor de duracell, del qual "he fet una adaptació amb profunditat d´un text molt salvatge: " Marta Galán és la mare, i jo l´educador, jo el vaig domar" assenyala Martínez. Dissabte arriba a La Cate de Figueres, (21.00 hores) en una oportunitat única de gaudir d´un monòleg en femení que honora la dona.

L´obra és un one-person show fet a la mida de l´actriu Clara Segura, especialment pensat per a ella. "Tot el que toca la Clara Segura es converteix en or, és molt fort el que ha fet en aquesta obra, molt bèstia". El director de l´obra no només sent devoció per l´artista, sinó per tot l´univers femení. "Conillet retrata una mare que és una màquina i que lluita". Treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. "La història és molt original, la protagonista salta, balla, plora, riu i parla amb el públic, és un collage i és molt femení". Amb Conillet "faig un homenatge a la dona, a aquesta figura tan important i tan denostada per la societat, el maclisme i el patriarcat que tots patim" i per retre homenatge a l´univers femení, Martínez va triar un text que ha estat un èxit i que li va merèixer, a l´actriu Clara Segura, el Premi Butaca 2016 per la seva interpretació a l´obra.

Manifest d´intencions

Plaer i política: aquests són els dos ingredients que Marc Martínez diu haver cuinat quan prepara per a l´escena el text de Marta Galán Sala, ja que el text combina de manera brillant la crítica social i política amb un humor trencador i sorprenent. Martínez creu que el teatre pot fer molt més que entretenir, si és un mirall fidel del món. I entén l´actor com un activista, un provocador genuí de sensacions i pensaments, d´idees en acció. "Conec els meus textos. No tenen fre. No tenen mesura. No es queden mai quiets. Creixen, s´escurcen, es contradiuen, fan la guitza" assenyalava l´autora d´un monòleg que, protagonitzat per Clara Segura, es converteix en un manifest, en una declaració d´intencions que firmarien totes aquelles mares orquestres que estan al límit, que estimen, odien, són valentes, insegures. No es pot mostrar més satisfet Marc Martínez del recorregut de l´obra que ha triomfat al Lliure, i que no deixa de fer camí, amb èxit de públic i de crítica.