La directora teatral Victoria Savelieva es va formar a l´Escola de Teatre Psicològic Rus seguint el sistema de Stanislavsky que aplica a les seves posades en escena, ja sigui de clàssics com 'La dama boba', que es representa aquest divendres a les 21.00 hores a La Cate de Figueres, o textos actuals. En aquesta entrevista explica alguns detalls del muntatge que representa la companyia Teatro Clásico Mediterráneo de la mà de quatre actors: Pilu Fontán, Rossana del Carpio, Alberto Baño i José Olmos. Al matí s'han programat sessions per a estudiants.

El sistema Stanislavsky per representar un Lope de Vega?

Té molt a veure. Stanislavsky va crear un sistema que pots obrir a qualsevol autor del món ja sigui clàssic o contemporani. És un sistema que t´ajuda a apropar qualsevol text al públic actual.

Els resultats ho avalen. Amb 'La dama boba' sempre omplen.

Crec que hem aconseguit fer un espectacle tant clàssic com contemporani. L´escenografia i el vestuari és molt del Segle d´Or, però la psicologia i les reaccions i el temps i el ritme són molt contemporanis. Amb els actors, ho hem analitzat amb els ulls d´avui i així hem construït les relacions entre les dues germanes, el pare i les seves filles. Penso que les relacions no han canviat tant en els darrers segles. Per això agrada tant, perquè té molt d´humor. És un espectacle per a adults, però jo no esperava que ens convidessin tant per fer-la per a joves. A ells els agrada molt, perquè els senten propers als seus problemes.

Vostè havia dut a escena mai abans un Lope de Vega?

No, havia planificat muntar aquest espectacle fa molts anys en un teatre de Moscou, però al final s´ha fet aquí coincidint amb el doble aniversari (400 anys de l´estrena de l´obra i 450 del naixement de Lope). Ningú esperava que pogués ser tan interessant, perquè li he donat una mirada molt fresca. Per a mi no és un material avorrit, per a mi ha estat nou. Lope com a dramaturg m´ha agradat sempre. Era un gran coneixedor de l´ànima humana, era un gran psicòleg. És tan interessant com Txékhov, com els millors dramaturgs del món. A Espanya és tan conegut que pensen que no descobriran res nou, però no és cert. Quan el llegim amb atenció, sempre obrim nous matisos, sempre gaudim com si ho féssim per primer cop.

Així sorprendrà el públic.

Mira, la gent em pregunta si hem canviat alguna cosa del text entre personatges. No hem canviat res, perquè li tinc molt de respecte i m´agrada molt el text de Lope. Cada paraula, per als actors, és plena de contingut. Quan parlen de forma tan actual sembla que el text sigui nou i aquest és el miracle veritable del teatre.

Representen l´obra només quatre actors que recreen uns quants personatges.

Sí, es converteix d´un personatge a un altre i ho fan davant del públic i és tan divertit que esperen cada canvi. Els actors ho fan amb molt d´humor. És un joc. Fins i tot el narrador té contacte directe amb el públic, parla molt, no és avorrit o allunyat. Com espectador quasi participes.

Fa un temps van actuar a l´antic edifici de la Universitat de Barcelona davant un públic expert.

Sí, els acadèmics de Sant Jordi i ens van dir que a la fi havien vist l´espectacle veritable, tant clàssic com contemporani.

És l´encert d´unir els dos temps.

Ells ens van confirmar que havíem aconseguit el miracle. A més, ens van dir que teníem el millor narrador del món (paper interpretat per José Olmos).

Preparen nous muntatges?

Sí, tant dramatúrgia clàssica com contemporània. Seguint aquests ritmes, aquestes energies actuals, cap espectacle podria existir. La gent d´avui té reaccions molt ràpides i impulsives. Dramaturgs com Lope ja tenen l´actualització programada en els seus textos, la psicologia humana no canvia. Les motivacions i les reaccions són iguals.

Quin missatge li agradaria transmetre al públic?

Vull convidar tothom que gaudeixi amb aquest material tan original, clàssic i contemporani. Els temes que tracta -amor, odi, gelosia, alegria...- ens agrada veure´ls amb tota la sinceritat. Els espectadors disfrutaran moltíssim. He vist molts espectacles clàssics que són avorrits, però no és el cas. Quan estàs tan ficat en el personatge, l´has de fer d´una manera veritable i divertida, que el públic s´oblidi dels seus problemes.