Manel Piñero i Peyu seran aquest divendres al Teatre El Jardí amb l´espectacle 'APM? Show', la versió per teatre d´aquest mític programa d´humor televisiu. Hem entrevistat a Piñero qui ens parla del secrets d'aquest muntatge.

L´APM va ser un programa, primer, de ràdio. Després es passà la fórmula a la televisió i, des de fa un any, al teatre. Per què aquest salt?

Vam decidir fer-lo al teatre perquè era un format innovador i diferent i perquè l´espectador es podia involucrar. A la televisió veuen el programa de forma passiva. En canvi, aquí, poden intervenir i, fins i tot, canviar-lo.

Com s´explica l´èxit d´aquesta fórmula?

Perquè, en el seu moment, va ser molt innovadora. La televisió dóna per molt, el material és molt fresc. Ja fa dotze temporades que estem en antena i l´èxit recau en l´enginy dels guionistes i en la renovació constant de continguts.

A dalt de l´escenari només se´ls veurà a vostès dos. Crec, però, que juguen molt amb elements audiovisuals.

Sí, som només dos actors, però n´hi ha un tercer que són les pantalles on van apareixent els personatges mítics, referents del programa. A l´espectador el convido a venir, que tindrà moltes sorpreses, que no sortirà decebut.

L´espectacle depèn molt de l´actualitat. Això fa que cada funció variï respecte a l´anterior?

Hi ha una part que sempre és la mateixa, és on apareixen els personatges, però n´hi ha una altra on parlem del procés català. Aquest és un tema que necessita una revisió constant perquè la situació sempre és diferent. Ho fem per mantenir l´espectacle més fresc.

El ritme, en aquest muntatge, és essencial.

Sí, molt important. La gent que ens ve a veure ens diu que aquesta hora i mitja que dura els ha passat molt ràpida, que han tingut la sensació d´haver-hi estat només cinc minuts. Aconseguim mantenir el ritme frenètic de la televisió.

I a vostès? No els costa mantenir el ritme dalt de l´escenari? Perquè deu ser molt diferent de fer televisió.

No et pensis, també ens passa molt ràpid. Com que no sempre és el mateix text, hi ha molta improvisació, això suposa, com a actors, un al·licient per a nosaltres.

En aquesta obra, el paper de l´espectador també és important, no? Vostè diu que ells poden canviar coses.

Sí. Hi ha un moment en què fem una trucada en directe i que només parlem amb frases de l´APM. Al públic, els demanem que siguin ells els que les triïn.

Així escoltarem frases tan mítiques com "A robar carteras", "Es de ser inútiles", "Huele azufre todavía", "Antes partía que doblá" o "Paya no paya". Quanta gent que les coneix. Sembla que ja s´ha creat un diccionari paral·lel a l´oficial.

La gent s´està intoxicant. Ara, no tothom les sap, perquè si no Catalunya estaria mig boja.

A l´APM Show vostè comparteix protagonisme amb en Peyu. Com el podria definir?

És un noi molt maco, amb reflexos ràpids i graciós. Està bé aquesta experiència perquè a la televisió mai treballem junts. Amb aquest muntatge ja fa un any que anem plegats.

Un any, això es pot aguantar?

Ha estat un any molt divertit i una experiència molt innovadora per a tots dos. Al principi tot era una mica incert. Era un repte portar-ho al teatre, perquè no sabíem si atrauríem l´espectador de la televisió. Però estem molt contents. A més, és un muntatge que permet renovar el text cada dos per tres.

Això d´encarnar l´Homo APM pesa molt o ha estat una oportunitat professional?

Sens dubte, una oportunitat. És cert que hi ha un punt que pots sentir-te encasellat, però és una oportunitat a la qual no pots dir que no, i més amb el que costa entrar en aquest món.

Veient el públic que mouen, la conclusió és que necessitem riure?

Riure és bàsic i, quan vénen a veure´ns, desconnecten i s´obliden, durant una estona, dels problemes.